ELS 'TORRENTONTETS' QUE VOLEN BOTAR

 Torrentontets. Que el lector es quedi amb la parauleta, que no és meva però que em faig pròpia. Que fi Josep Martí Blanch quan a La Vanguardia va retratar els imbècils (sic) que van corejar allò de “ boti, boti, boti, musulmà qui no boti” aquell anodí dimarts de selecció (Espanya- Egipte) al RCDE Stadium.

Encara hi ha mar de fons a Catalunya per aquests càntics racistes, mentre la FIFA s’ho pren amb calma. D’aquella pols, aquests fangs: el Parlament, abans un oasi, ja s’assembla més a un decorat de Torrente presidente que a una cambra legislativa.

Tarradas (Vox) va degradar el Parlament amb l’amenaça xenòfoba a Najat Driouech

Hi va entrar en escena el diputat de Vox Alberto Tarradas, de 29 anys i aplicat deixeble de Santiago Abascal. El paral·lelisme –salvant abismes estètics– és inevitable: aquest aire de José Luis Torrente, l’expolicia masclista i xenòfob, patriota (espanyol), de la franquícia de Segura.

Tarradas Paneque, nascut a Roses i durant anys producte del laboratori Abascal, ha fet carrera al partit des dels 19 anyets i no n’ha sortit. Va ser el candidat més jove d’ Espanya per Vox. Amb fami­liars mossos, se’l coneix pels cameos urbans contra independentistes de Girona, Puigdemont inclòs. Autèntiques performances dramatitzades dirigides al seu públic, fart de la turra dels politòlegs i hàbil xipollejant en la polarització actual.

Dijous, des de la tribuna, Tarradas va rematar la seva intervenció amb una frase que no necessita interpretació: racista, islamòfoba, perfectament conscient del seu efecte. Es dirigia a Najat Driouech, pri­mera diputada musulmana a Catalunya (d’ERC) i primera a portar vel a l’hemicicle. Va dir el jove de Blanes sorprendre’s pels càntics de l’ Espanya- Egipte. Va afegir que no hi veia cap problema, i va rematar amb una amenaça embolicada amb sarcasme: que, si la diputada no saltava, no passava res, que no la deportarien. “Almenys per ara”. Després van venir les rectificacions de falset. No canviaran res, per més que la Mesa ja prepara la targeta groga a aquest succedani de polític. El deteriorament del Parlament i, per extensió, de la política catalana continua en marxa.

Cada cop que Vox extrema el discurs migratori es retrata i es fot de morros contra el marc de la seva particular finestra d’ Overton. Ja va passar quan Rocío de Meer va fantasiejar amb expulsar milions de persones, incloent-hi segones generacions, com si la història es pogués esborrar per decret. Espanya és mestissa des de fa segles. També ho és Vox, encara que fingeixi no saber-ho. No ho diuen perquè passi –saben que és inviable–, sinó perquè funciona. Com a combustible per a l’odi.

 Torrentontets . No és només una paraula enginyosa. Gràcies, Pep. És un diagnòstic. I també una vergonya.

Susana Quadrado Mercadal