BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

CARREGANT CONTINGUT...

ÚLTIMS ESCRITS

ELS 'TORRENTONTETS' QUE VOLEN BOTAR

 Torrentontets. Que el lector es quedi amb la parauleta, que no és meva però que em faig pròpia. Que fi Josep Martí Blanch quan a La Vanguardia va retratar els imbècils (sic) que van corejar allò de “ boti, boti, boti, musulmà qui no boti” aquell anodí dimarts de selecció (Espanya- Egipte) al RCDE Stadium.

Encara hi ha mar de fons a Catalunya per aquests càntics racistes, mentre la FIFA s’ho pren amb calma. D’aquella pols, aquests fangs: el Parlament, abans un oasi, ja s’assembla més a un decorat de Torrente presidente que a una cambra legislativa.

Tarradas (Vox) va degradar el Parlament amb l’amenaça xenòfoba a Najat Driouech

Hi va entrar en escena el diputat de Vox Alberto Tarradas, de 29 anys i aplicat deixeble de Santiago Abascal. El paral·lelisme –salvant abismes estètics– és inevitable: aquest aire de José Luis Torrente, l’expolicia masclista i xenòfob, patriota (espanyol), de la franquícia de Segura.

Tarradas Paneque, nascut a Roses i durant anys producte del laboratori Abascal, ha fet carrera al partit des dels 19 anyets i no n’ha sortit. Va ser el candidat més jove d’ Espanya per Vox. Amb fami­liars mossos, se’l coneix pels cameos urbans contra independentistes de Girona, Puigdemont inclòs. Autèntiques performances dramatitzades dirigides al seu públic, fart de la turra dels politòlegs i hàbil xipollejant en la polarització actual.

Dijous, des de la tribuna, Tarradas va rematar la seva intervenció amb una frase que no necessita interpretació: racista, islamòfoba, perfectament conscient del seu efecte. Es dirigia a Najat Driouech, pri­mera diputada musulmana a Catalunya (d’ERC) i primera a portar vel a l’hemicicle. Va dir el jove de Blanes sorprendre’s pels càntics de l’ Espanya- Egipte. Va afegir que no hi veia cap problema, i va rematar amb una amenaça embolicada amb sarcasme: que, si la diputada no saltava, no passava res, que no la deportarien. “Almenys per ara”. Després van venir les rectificacions de falset. No canviaran res, per més que la Mesa ja prepara la targeta groga a aquest succedani de polític. El deteriorament del Parlament i, per extensió, de la política catalana continua en marxa.

Cada cop que Vox extrema el discurs migratori es retrata i es fot de morros contra el marc de la seva particular finestra d’ Overton. Ja va passar quan Rocío de Meer va fantasiejar amb expulsar milions de persones, incloent-hi segones generacions, com si la història es pogués esborrar per decret. Espanya és mestissa des de fa segles. També ho és Vox, encara que fingeixi no saber-ho. No ho diuen perquè passi –saben que és inviable–, sinó perquè funciona. Com a combustible per a l’odi.

 Torrentontets . No és només una paraula enginyosa. Gràcies, Pep. És un diagnòstic. I també una vergonya.

Susana Quadrado Mercadal

Compartir:

12 comentaris:

  1. Es curioso, el blogeer ahora tarda un par de horas en actualizar tu página. Me han comentado algo similar de la mia en otros blogs.
    Estos de Google deben estar de huelga o algo así.
    Por lo demás no les doy más importancia a esta gente, no tengo tanta energía y la que dispongo es para cosas que no me hagan poner de mala leche.
    Esta gente es mala gente, no hay más y ahí se quedan.
    Salut

    ResponElimina
  2. Gentussa, aixo és el que son. Mala gent, males persones.
    Quan a bloger, jo que sé. Al blog en castellà que 'hi he posat una plantilla de blogger actualitza millor que aquesta que es forània.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta, en català.
      Salut

      Elimina
    2. No os rompáis la cocorota. Lo del widget que no muestra actualizaciones hasta que ha pasado un tiempo, no es otra cosa que Su Santidad Blogger, ha cambiado la frecuencia con que rastrea los "feeds" (Si no sabéis qué bicho es eso, tirad de IA, please)
      ¿Por qué lo han cambiado? —Ni pija idea; supongo que por administrar recursos. Fijaos que también queda afectada la actualización en la Lista de Lectura de los blogs que seguís (en el panel o draft o como lo llaméis).
      Pero es que, además, también están fallando otras cosas. Por ejemplo, en muchos blogs no se puede configurar el número de páginas a mostrar en el inicio y eso, curiosamente, también afecta a los botones "siguiente y anterior".
      ¿Lo arreglarán algún día? —Según Bob Dylan, la respuesta está en el viento.

      Elimina
  3. Pos vale, que SSB actualitzi quan li surti del potorro.
    Gracies per informar

    ResponElimina
  4. De Roses; perquè m'hauria d'extranyar?. Just allà va complir part de la condemna el Tejero, fent suquets amb els pescadors i demés carques de la vila.

    ResponElimina
  5. Crec queTejero va complir la condemna a Figueres. A Roses, preciament conec a un parell de veterans que son el rien va plus de revlucionaris, o sia que a Roses hi ha de tot, fins i tot especiments menyspreables com aquest Terrades.

    ResponElimina
  6. És sorprenent la limitació espiritual humana de personatges com aquest. La insinuació que ser musulmà és un signe d'inferioritat, o quelcom a evitar; sense entrar ja en el ridícul de pensar que ho evitaràs fent bots amb els teus còmplices en l'estupidesa.
    Ahir en vaig escoltar una que afirmava que la gent li havia de tenir enveja perquè era catalana. Aquestes expressions no tenen sentit; i en el fons, la gent que les pronuncia n'és conscient. No té sentit sentir-se orgullós de característiques accidentals que no depenen ni del nostre esforç ni de la nostra decisió; no triem el lloc on naixem ni la cultura que ens acull ni la família que ens cuida. Ens podem sentir agraïts, afortunats, alegres... Però no té sentit sentir-se'n orgullosos, i encara menys exigir o desitjar que ens envegin. És només un símptoma d'un mal molt més profund que té les seves causes en el rebuig instintiu que els grups de simis senten vers grups o famílies rivals.
    Les característiques accidentals són fortuïtes, tan atzaroses com les de ser humans en comtes de ser avets, o com les de ser en comptes de no ser. Ens haurien de moure a l'amor entre els diferents en comptes de l'orgull de ser nosaltres.

    ResponElimina
  7. No hace mucho, tuve ocasión de visitar el Castell de St. Ferran en Figueres, donde cumplió, efectivamente, condena Tejero. Acompañados por un teniente que tiene la custodia del recinto, nos explicó toda la historia del castillo. Visitamos las cabrerizas, donde hubo más de 1000 caballos en su época, y por supuesto también pude visitar la estancia "del burro" (cambiaron los 1000 caballos, por un burro). No vayáis a creer que se trataba de una celda, no. Era prácticamente una casa que daba a un cuidado jardín con piscina y comía cada día en la cantina, que aún existe y está en marcha. En fin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho vaig veure en un reportatge, i també deien que l portàven el dinar d'un restaurant. També pintava quadres al jardí.

      Elimina
    2. Ho vaig veure en un reportatge, i també deien que l portàven el dinar d'un restaurant. També pintava quadres al jardí.

      Elimina
  8. Si. De Can Duran, restaurant de tota la vida a Figueres. Frecuentat pel Dali "en sus tiempos mozos"

    ResponElimina

BLOCS / BLOGS
NOTICIES 24/7 - LA VANGUARDIA - EL PAÍS - EL DIARIO.ES - ABC - DIARI DE SABADELL
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ