El primer dia de Cannes, a la seva primera roda de premsa, la intel·ligència artificial ja va provocar el debat entre dos membres del jurat, Demi Moore i Paul Laverty. Des d'aquell mateix moment, el certamen i el mercat que se celebra en paral·lel es van separar en la seva reacció davant l'eina digital: si el festival posa límits al seu ús (encara que un dels seus patrocinadors, que s'ha sumat aquest 2026, és Meta, propietària de Meta AI) i els artistes adverteixen dels seus perills, al mercat hubo grapat de projectes occidentals que n'abracen l'ús. Els cineastes estaran recelosos, però la indústria s'ha llançat a esprémer la IA.
La IA no arriba com un meteorit que arrasa, sinó com una marea que reconfigura. Al cinema, els primers afectats són els oficis repetitius o d'alt cost: rotoscòpia, efectes visuals bàsics, correcció de color, traduccions, subtitulat, documentació, disseny de previsualitzacions. Són tasques que la IA executa més ràpidament i més barat. També tremolen els departaments de guió i animació: no perquè desapareguin, sinó perquè la pressió econòmica empeny a substituir part del procés per models generatius. La indústria, pragmàtica, ja ho està fent. Però la mateixa tecnologia obre buits nous. Sorgeixen supervisors d'IA, entrenadors de models, verificadors d'autenticitat, dissenyadors de fluxos híbrids, especialistes en ètica algorísmica, curadors de datasets, directors d'integració creativa. Són feines que no existien fa cinc anys i que avui comencen a ser imprescindibles. La IA no elimina el treball: el desplaça cap a zones on la creativitat humana continua sent insubstituïble.
La pregunta de fons, però, va més enllà del cine. Si les màquines poden fer una part creixent de les tasques productives, què passa amb l'ocupació com a pilar de la vida social? La idea que “molta gent no necessita treballar per viure” no és ciència ficció: és un escenari possible si la productivitat generada per l'automatització es redistribueix. Però aquí hi ha el nus: qui captura aquest valor? Les empreses que tenen els models? Els Estats mitjançant impostos? O els ciutadans a través de mecanismes com la renda bàsica universal?
El futur no està escrit. L'automatització massiva podria desembocar en una societat més lliure, on el treball deixi de ser una obligació i esdevingui una elecció. O podria consolidar desigualtats si la riquesa generada per les màquines es concentra a poques mans. La tecnologia no decideix: decideix la política.
El que sí que sembla clar és que la IA no és un enemic ni un salvador. És una eina poderosa que obliga a repensar el contracte social. El cinema ho està vivint a primera línia: entre la por de perdre oficis i l'oportunitat de reinventar-los. El mateix passarà a la resta de sectors. La qüestió no és si la IA ens traurà la feina, sinó què farem amb el temps que ens allibera i com organitzarem una economia on la productivitat ja no depengui només de nosaltres. El resum vindria a ser aquella frase de: si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell.
Lo que sí parece claro es que la IA no es ni un enemigo ni un salvador. Es una poderosa herramienta que obliga a repensar el contrato social"
ResponEliminaEso es indudable. La trasformación de las empresas así lo parece y la supresión de puestos de trabajo, también.
salut
Per dema tinc un article preparat sobre com afecta al món del treball.
EliminaMuy interesante y muchas preguntas, que se irán respondiendo. Pero por ahora, no me acostumbro e las series asiáticas, con esas batallas, con las luchas con la paleta de colores exagerados. Es lo que hay y no hay otra
ResponEliminaSaludos
El universo asiático és aún incomprensible para los que tenemos una edad, pero los adolescentes se han bien enganchado a él.
EliminaSaludos
Trobo que parlem molt de la IA, potser massa. Alguns sociòlegs ja comencen a dir que aquesta obsessió (que gairebé sempre neix als mitjans, en boca d'opinadors, més que no pas d'informadors) no té gaire de sa i una mica de malaltís. Mentrestant, els que potser haurien d'explicar-se molt més, els desenvolupadors, estan, com diem a Catalunya “mutis a la gàbia”
ResponEliminaEn parlem encara poc des del punt de vista d'anàlisi del fenomen, Perquè la IA es un fet generacional de gran magnitud, una magnitud que canviarà i molt les nostres vides i les dels que ens venen al darrere. És el fenomen més important i trencador des de la revolució industrial.
EliminaEs una eina més, massa escudella, vaja, fins i tot el Papa opina
ResponEliminaQuan va aparèixer el cinema, molta gent del teatre es pensava que el teatre estava condemnat a desaparèixer. Quan es va promocionar l'alfabetització de les dones, algun personatge va dir que si les dones sabien escriure significaria el final de la família, perquè les dones podrien escriure cartes d'amor als seus amants. Quan van aparèixer els supermercats, alguns economistes van dir que no tenien cap futur perquè la gent es posaria els productes a la butxaca i el negoci no funcionaria.
ResponEliminaNo em fa por la IA pel que fa a les feines; les feines canviaran matisadament, i només fins a ecrt punt; una pel·lícula amb actors humans tindrà un valor que mai no serà tan gran com una pel·lícula amb actors virtuals, igual com uns canelons processats mai no seran tan bons com els que cuina un bon cuiner.
El que sí que fa por és el que ha escrit el Papa i que jo sempre he dit. Que la IA estigui en mans de determinats rics anglosaxons predisposa a totes les IA a elaborar un relat parcial de la realitat en tots els temes: moralitat, política, economia, puritanisme...