LA PLATJA DELS MORTS VIVENTS

 Un dissabte a la tarda cinc persones es fiquen a l'aigua d'una de les sis platges d'Oliva (València). Tenen dificultats per sortir, es disparen les alarmes: trucada al 112. Hi acudeixen policia local, bombers, serveis mèdics i fins i tot la Guàrdia Civil. L'endemà, el Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU) informa que hi va haver quatre morts. Dos d'ells menors, d'11 i 14 anys, una dona de 52 i un home del qual es desconeix l'edat. A més, dos homes més van ser traslladats a un centre sanitari. Ja són sis?

Comencen les càbales: Eren família? No se sap. On eren David Hasselhoff, Pamela Anderson i Jason Momoa? No hi ha vigilants de la platja. La temporada de bany encara no ha començat malgrat el canvi climàtic. És una platja perillosa? Oliva té 8,8 km de litoral amb sis platges i alguns antecedents lúgubres. El 2019 hi va haver dos morts, el 2020 un… L'any passat, la protagonista va ser la contaminació fecal. I la platja en qüestió es diu Aigua Morta.

Les cerques a Google amb la fórmula “ofegats platja Oliva” es disparen un 750% en uns minuts. Alertes dels mitjans legacy i els no tant i fotos d'arxiu d'ambulàncies i vaixells de salvament marítim.

Els comptes tuitaires de la dreta inclouen immediatament els ofegats d'Oliva en els seus atacs al Govern de Sánchez amb el mateix rigor que Irene Montero qualifica de “feminicidi” l'assassinat d'una menor a Esplugues de Llobregat. “Amb el Govern de Sánchez, la gent s'està morint”. S'informa oficialment vint hores després d'una tragèdia tan gran i, oh sorpresa, no apareix ni una imatge. La platja era buida? Bombers, sanitaris, policies, guàrdies civils… Per què ningú no ha dit res? Els morts eren vius i l'emergència no ho va ser.

La Guàrdia Civil assegura que quan els agents van arribar al lloc els bombers havien tret de l'aigua quatre persones; els bombers admeten que van sortir pel seu propi peu, i l'alcaldessa sosté que només es va atendre un menor, però que no va morir ningú. En pocs minuts el drama digital vira cap a esperpent. Encara més quan l'“error” és admès pel CICU, cosí germà del famós Cecopi de la dana. El compte de la Enfermera Antibulos posa el context a X: “Sembla una broma, però no ho és. Després dels milers de morts a Bonaire...”.

l centre on es gestiona la demanda sanitària en urgències i emergències pot informar tard, però no matar i fer ressuscitar banyistes a través dels canals oficials. L'“error” incideix en la malmesa credibilitat de la gestió de les emergències per part de la Generalitat Valenciana i revela que la batalla pendent contra la desinformació comença per les administracions.

Les cerques disparades demostren que la informació errònia i, per tant, falsa corre més de pressa per les xarxes que la rectificació. No hi va haver cap pic a Google Trends amb el desmentiment, la qual cosa deixa el terreny adobat per a la incredulitat i els conspiranoics. Un antic estudi del MIT del 2018 concedia a les notícies falses un 70% més de velocitat en la difusió per una combilación de factors psicològics i de disseny de les xarxes socials.

La falsa tragèdia d'Oliva tenia tots els ingredients per triomfar a les xarxes: 1. Quatre morts (dos d'ells menors) generen emocions d'alt impacte. I 2. La tragèdia és més atractiva i donada al sensacionalisme que una correcció tècnica posterior. La rectificació obligava a ressuscitar quatre persones i només la velocitat en el desmentiment ha evitat endinsar-se en el ridícul. Un dia es fa balanç dels sis mesos de Govern de Juanfran Pérez Llorca, encara que només en porti cinc al capdavant del Govern valencià; i l'endemà s'ofeguen i tornen a la vida quatre banyistes. Ningú no és lliure de cometre errors, el mal és convertir-ho en hàbit.

Isabel Garcia Pagan - Subdirectora de 'La Vanguardia'