NO SOC IMPARCIAL, PERÒ SOC ESCÈPTIC

Del 2004 al 2008 vaig treballar amb l’expresident Zapatero com a director del Departament Internacional de la Presidència del Govern espanyol - escriu Carles Casajuana-. Li tinc un gran respecte com a president i molt d’afecte personal. Vaig fer prop d’un centenar de viatges amb ell; vaig passar molt temps al seu costat, treballant, però també en moments més relaxats, i no li vaig veure mai cap gest ni cap fet que permetés posar en dubte la seva integritat. Per això les acusacions que pesen sobre ell per tràfic d’influències i blanqueig de capitals em provoquen estupor i un gran escepticisme.

No vull posar en dubte la professionalitat i la bona fe del magistrat ni de les persones que estan investigant la seva activitat durant els últims anys. Però em pregunto si els que ja l’han sentenciat i condemnat no s’estan precipitant.

Moltes acusacions que es fan a Zapatero descansen sobre conceptes discutibles. La interlocutòria deixa molts interrogants i en el sumari hi ha moltes coses barrejades i dubto que totes estiguin

relacionades amb ell, almenys de manera directa. Una de les premisses de les acusacions que pesen sobre Zapatero és que va intervenir en el rescat de Plus Ultra. Aquestes acusacions es basen en afirmacions de terceres persones, però fins ara no n’he vist cap prova concreta. Ell ho nega d’una manera rotunda. Coneixent-lo, jo el crec.

Se l’acusa d’haver-se embutxacat prop de dos milions d’euros de comissions il·legals entre l’any 2020 i 2025, a través d’unes empreses opaques més o menys instrumentals, creades per ocultar el rastre dels diners. En aquesta suma s’hi inclouen 681.318 euros cobrats per mitjà de Thinking Heads, que no és cap empresa opaca, ni crec que tingui res a veure amb cap trama de corrupció i blanqueig de capitals. Thinking Heads és una empresa amb activitat real que gestiona les conferències que pronuncien moltes persones, no només l’expresident.

M’imagino que Zapatero ha cobrat aquests diners per les conferències que ha fet entre el 2020 i el 2025 i em sorprèn que el jutge els inclogui entre les presumptes comissions. 681.318 euros són més de la tercera part de la suma de què s’acusa Zapatero d’haver cobrat il·legalment. No estem parlant d’un detall poc rellevant. Si es confirma que aquests diners responen a activitats lícites i reals –cosa fàcil de verificar–, la credibilitat de tota la investigació quedarà en dubte.

Moltes de les gravíssimes acusacions que se li fan descansen sobre conceptes discutibles. Es considera Zapatero cap d’una trama de tràfic d’influències i de blanqueig de capitals, afirmació pròpia d’una sentència, però no d’una interlocutòria en la qual s’ha de respectar la presumpció d’innocència de la persona investigada. Es parla de la possibilitat d’una influència simulada, sense explicar­ les raons per les quals cal considerar Zapatero responsable de l’eventual simulació. No es determina amb qui i quan va parlar l’expresident per exercir tràfic d’influències. Es parla de lideratge no visible i es considera la falta d’indicis tangibles de la suposada activitat delictiva com una prova de l’habilitat de Zapatero­ per esborrar el seu rastre, transformant-la sorprenentment en un indici de delicte.

Admeto que no soc imparcial. Però no crec que això resti valor a la meva opinió. S’atribueix al temut Joseph Fouché aquesta frase: “Doneu-me una carta d’un home, qualsevol carta que hagi escrit, i l’enviaré a la guillotina”. Avui podríem dir: “Doneu-me les factures i els correus d’un polític retirat, els que siguin, i els enviaré als tribunals”.

És possible que l’exhibició pública de tota l’activitat professional de Zapatero, una activitat per naturalesa difícil de catalogar, amb exhumació d’arxius i obertura de caixes fortes, deixi a la vista irregularitats, errors i detalls que no ens agradin. Quina empresa o quin despatx professional sortiria ben parat d’un escrutini semblant?

Però per mi la hipòtesi que hagi estat dirigint una trama de blanqueig de capitals i de tràfic d’influències és tan poc plausible com que hagi encapçalat un comando de legionaris. Què volen que els digui, no és el seu perfil.