BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

CARREGANT CONTINGUT...

ÚLTIMS ESCRITS

I SI CUBA TORNA A ESPANYA?

 Si jo fos assessor a la Moncloa i volgués fer mèrits, aconsellaria al jefe una jugada audaç, això que en diuen un win-win (no s’ha de confondre amb un gin fizz): proposar a Cuba la reincorporació a Espanya, abans que arribin uns altres i se la quedin.

Ens avenim? Sí. Vam fer alguna cosa per l’illa en altres temps? Construir la primera línia de ferrocarril d’Espanya i la setena del món (l’Havana- Güines, el 1837, onze anys abans que la de Barcelona-Mataró). Podria Cuba associar-se a la UE? No hauria de ser menys que el Canadà!

Al jefe li fan falta projectes il·lusionants i la reincorporació de Cuba a Espanya seria un gol per l’escaire. Res d’anar en actitud fanfarrona, tot conforme al dret internacional, el dret humanitari i el dret romà.

Va el jefe a Cuba amb la seva guaia­bera i proposa al que queda del castrisme –a bones hores volen reformes com les de la Xina, iniciades el 1978!– un referèndum d’associació a Espanya partint dels vincles històrics, les maraques i l’afició pel mestissatge. Al cap i a la fi, la població cubana només ascendeix a 9,7 milions.

Audàcia, president: és el moment d’oferir a Cuba que s’associï a Espanya i a la UE

Els cubans decidirien que ja són grandets i pitjors tuteles han tingut (els Estats Units, l’URSS i Veneçuela, per ordre d’aparició). I el jefe ­avançaria tothom per l’esquerra, a més de deixar-li anar un calbot a ­l’oposició.

La dreta espanyola sempre s’ha lamentat del 98, té besavis als quals van expropiar finques a Cien­fuegos i podria gaudir de la jubilació a Varadero i no a Salou. Per al nacionalisme català, sentimental com pocs, un miracle: ressorgirien les havaneres, els indians i l’estelada (cubana, això sí). I els bascos, per una vegada, podrien pagar-se alguna cosa.

Qui veuria de mal ull proposar a Cuba un vincle permanent, a l’estil de Puerto Rico amb els Estats Units? Ens avenim i, sense saber-ho, ens necessitem perquè hi ha amor del bo. I si fa falta, l’Ajuntament de Barcelona li restitueix el carrer a l’almirall Cervera, ídol de Fidel Castro i figura molt respectada a Cuba.

 Jefe, faci’m cas. O convoca eleccions o planteja això de Cuba. Ja el veig victorejat a l’Havana i ovacionat a les Corts... Joaquin Luna a la Vanguardia. La foto és d'Ernesto Mastrasousa/EFE


Compartir:

12 comentaris:

  1. Con aquello de los indianos, las plantaciones y los esclavos, creo que nos correrían a gorrazos.

    ResponElimina
  2. Hòstia santa!, només ens faltaria això.
    Assucar!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu no zabe na de na bito Ricard, Cuba, quiero bailar la salsa,... ¡Viva el Cuba... libre!

      Elimina
    2. home! na de na, potser no seria. Però el que sé és que el poc que sé, ho sé bé i ben sabut.

      Elimina
    3. Era de broma, la frase es: tu zo sabe inglé bito Manué.

      Con tanto inglé que tu sabía
      Bito Manué
      Con tanto inglé, no sabe-ahora
      De sí yes
      La americana te busca
      Y tu le tiene que ouvir

      La americana te busca
      Y tu le tiene que ouvir
      Tu inglé era de trajer one
      De trajer one y one, two, tri

      Bito Manué, tú no sabe inglé!
      Tu no sabe inglé, Bito Manué
      Tu no sabe inglé
      Que tu no sabe inglé, Bito Manué
      Tu no sa-be inglé

      Tu no sabe inglé
      Tu no sabe inglé
      Que tu no sabe inglé, Bito Manué
      Tu no sa-be inglé

      No te enamore ma nunca
      Bito Manué si no sabe inglé, ay!
      Que tu no sabe inglé

      Tu no sabe inglé
      Tu no sabe inglé
      Que tu no sabe inglé, Bito Manué
      Tu no sa-be inglé

      Elimina
    4. Però es veritat que se poc i de forçes coses, res de res o gens com diem a Girona.

      Elimina
    5. Hi ha una expressió que m'agrada molt: tastaolletes

      Elimina
    6. A mi, m'agrada "poti-poti" (barreja) i també molt gironina "carrota" (pastanaga)

      Elimina
    7. Carrota més que gironí, és molt gavatxo, a més la pastanaga em remet al Tiet Donald

      Elimina
  3. Las diferencias son abismal es y no estamos en el siglo XIX. Nuestra misión con la isla es ayudar todo lo que se pueda, incluida la emigración, dándole prioridad. Son ellos los que tienen que luchar por su bienestar a pesar de USA
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. El artículo no va en serio, Luna es un cachondo verbenero.

      Elimina

BLOCS / BLOGS
NOTICIES 24/7 - LA VANGUARDIA - EL PAÍS - EL DIARIO.ES - ABC - DIARI DE SABADELL
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ