"Quan es posi de moda el parlar clar", ironitzava amb molta serietat Antonio Machado en el seu Juan de Mairena, "veurem!. Veurem el que passa quan el distingit, el correcte, el veritablement habitual sigui fer-se comprendre per tot el món, sense dir massa tonteries. Potser veurem llavors que són molt pocs al món els que poden parlar, i menys encara els que aconsegueixen fer-se entendre."
Una manera habitual de falsejar la realitat és presentar-la de forma incomprensible. Qui és massa covard per mentir obertament o li manca d'habilitat per fer-ho, s'expressa sense claredat, de forma confusa. Sovint se surt amb la seva perquè moltes persones creuen que plantejar preguntes equival a trencar amb les bones maneres, que és una falta d'educació, vaja!. La por a fer preguntes és el resultat de la domesticació de tota una societat no nomès dels mitjans.
Però no són només les persones les que s'expressen amb poca claredat per ocultar-nos les veritats, també s'expressen en termes poc clars les institucions a l'hora de parlar de determinats assumptes. Si la confusió es repeteix amb bastant freqüència, la majoria s'acostuma a ella com si fos transparent, com si fos veritat. Com menys clar s'escrigui o es parli tant més temps romandrà oculta la falsedat de l'enunciat. Això és la posveritat, o la institucionalització de la mentida. I aquí en tenim uns quants casos políticament extrems.
El grafti, és de Banksy.
Sí senyor, això també és un altre signe dels temps i molt abundant. I si algú gosa parlar clar, és atacat.
ResponEliminaI si parla clar i català, encara més; I el fotut, és que la gent se l'agafa -sobretot a les xarxes - amb paper de fumar per qualsevol fotesa. Clar que, imagina't per un moment que tots diguessim la veritat del que pensem, tota la veritat, acabariem sense parlar-nos amb ningú o a hosties. Dit aixo, i ho deies molt bé tu l'altre dia, arriba un moment en que hom es cansa de ser políticament correcte.
EliminaSi Francesc. A hores d'ara, a mi, ja no em vénen de gust les repressions verbals. Tractant de no perdre les formes, que això és una altra cosa.
EliminaQuan es posi de moda el parlar clar", ironitzava amb molta serietat Antonio Machado en el seu Juan de Mairena... De eso ya tiempo. LO que está claro es que no viene de ahora.
ResponEliminaHay un problema de fondo, todos, igual que los que ayer aplaudían y no sabían porqué, pensamos que hablamos claro, que somos sinceros, que la franqueza es nuestra bandera; que estamos en la pocesión de la verdad absoluta, que el de enfrente es un faxa , y que mis ideas son las mas plus...
Nos falta actos de contricción.
ResponElimina...i tones d'humilitat i empatia de la que parlava ahir Cornado, i sobretot, escoltar a l'altre.
Salut
Por supuesto, que hay que tener respeto en lo. que se dice y se habla. Lo que uno cree como verdad, no tiene que ser verdad. Dentro de lo que cabe nuestro parlamento, usa la ironía, pero aún hay respeto a pesar de la corrupción
ResponEliminaSaludos
En el parlamento español la ironia queda reservada solo a Rufián, y de respeto poco, or no decir nada. Al Papa si le respetaron ayer, como es debido y asi debe de ser por ser quien es, menos los de junts que como siempre montaron el numerito.
EliminaSaludos.
Veo poca tv y nada de radio, no me entero de muchas cosas. No sé que hicieron los de Junts. Si haces el favor....
ResponEliminaLa Miriam Nogueras le agarró por el brazo y en ingles le pidió (o exigió) que aqui hablara en catalán, i Pujol más o menos lo mismo, pero se lo dijo en italiano. Nada, provincianismo trasnochado fuera de tiempo y lugar..
EliminaCon su manía de siempre, los de Junts. Pero el Papa, no deja de ser un personaje público, debe estar acostumbrado y preparado para estos casos. A uno le dispararon incluso, históricamente alguno enveneraron
ResponEliminaSaludos
Dentro de todo, lo de Junts es menos peligroso para su integridad. Por cierto el piloto que llevará al Papa de Madrid s Barcelona hoy, antes de aterrizar le dará una vuelta aérea por la ciudad de los prodigios.
EliminaSaludos.