L’últim disc de Rosalía va donar peu a diverses interpretacions sobre la tendència dels joves a buscar refugi en la religió davant un món tan convuls i mancat de certeses fiables. També els concerts del grup Hakuna van donar la impressió d’exercir una atracció renovada dels joves cap a la fe catòlica. Tot i això, segons l’últim baròmetre del CIS, la societat espanyola està cada cop més secularitzada, incloent-hi els joves, que ja han crescut en un entorn aliè a les consignes catòliques dels seus progenitors o avis. Entre els 18 i els 24 anys, un 29% es consideren catòlics, però només el 15% són practicants. Això sí, aquests últims són molt més actius, s’expressen amb més intensitat, per exemple a les xarxes socials. No ho viuen com una cosa íntima, sinó com una exhibició d’identitat que els fa diferents de la resta. En aquest segment se situen molts homes joves i votants de l’extrema dreta.
Aquestes xifres no signifiquen que els espanyols siguin especialment descreguts. Els experts apunten a una certa barreja de formes d’espiritualitat. Aquest “creure en una cosa” que no comporta cap intermediari, ni molt menys una implicació amb institucions com l’ Església, subjecta a normes, encara que de vegades segueixin els ritus catòlics com una prolongació cultural. Les enquestes sí que perceben en els més joves cert auge de l’anhel de transcendència i espiritualitat que, pel que sembla, el Vaticà prova de captar amb viatges com el del Papa a Espanya. De manera que aquí tenim Lleó XIV al papamòbil convertit en fenomen viral per moure alternativament les mans amb les palmes cap amunt, un gest que sol acompanyar l’expressió “ six, seven”, popularitzada a internet entre els joves per dir una cosa així com “més o menys” o “ja serà menys”, però pel que sembla procedeix de la cançó d’un raper que no hi té res a veure. Una picada d’ullet del Papa als joves, als quals insta a “alçar la mirada” i no deixar-se portar per l’entotsolament de les xarxes socials i la polarització de l’algoritme que tant atreu just aquell sector d’homes joves escorats cap a la ultradreta. Com se’ls pot convèncer que les coses no són blanques o negres? Que el diferent no és un enemic i que no hi ha solucions fàcils? Davant de tot això que els expliquen, el Papa respon: “Six, seven, bro”. - Lola García a la Vanguardia.
.jpeg)
3 Comentaris
No sabría contestar. No lo se´.
ResponEliminaLa fe es una cuestión personal. No se puede creer "un poquito", o se cree, o no se cree. No hay mucho donde elegir.
Supongo, y creo suponer bien, que la mayoría de la juventud ve el futuro con desesperanza, hay una cierta lógica en ello. Antes podías elegir entre estudiar o trabajar, había esa posibilidad, con los dos caminos, bien honrados, por cierto, podías construirte un futuro; hoy es impensable, las cosas no funcionan así. Todo es complejo, todo va muy rápido, no hay tiempo de digerir.
De fe diria que en el milió doscentes mil persones d'ahir Madrid, poca n'hi ha, ara fanatisme, papanatisme, seguidisme, molta ignorància i xafarderia, n'hi ha hagut a dojo.
EliminaEl missatge que ha transmés el Papa avui al Parlament Espanyol, llevat de l'eutanasia i l'avortament, la resta semblava que li havia escrit Pedro Sánchez o qualsevol capella d'esquerres dels d'antes. Res a veure amb l'esglesia oficial, sobretot l'espanyola.
Salut
Me hace mucha gracia, que tú que te ríes de conceptos como Dios, que no crees, que no pisas una iglesia, digas cómo está el catolicismo hoy día. Qué le vamos hacer, como no tiene importancia. El periodista igual, dando datos y opiniones, mejor que se fuera a Gaza.
ResponEliminaAquí estoy en mi huerto urbano, en bañador, viendo mis limones, un día estupendo, ya he cumplido con la bici
Saludos