Va ser aquest 14 de juliol de 2026, dia de la Festa Nacional Francesa, en el qual acabaríem donant vives a Pedro Porro, quan va passar d'una manera molt desigual una notícia que ens afecta a tots: la votació sobre la reforma de la Llei de Dependència. Dimarts va ser un altre d'aquests dies calentets informativament parlant. Deu minuts abans de la roda de premsa del Consell de Ministres es va fer pública la sentència que condemna al germà del president del Govern a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació. Això va trastocar la graella informativa de la resta del dia, en la qual només romandrien inamovibles els minuts dedicats al partit d'Espanya contra França en el Mundial. Però aquest dia passaven més coses, com tants altres. I va ser aquest 14 de juliol de 2026, dia de la Festa Nacional Francesa, en el qual acabaríem donant vives a Pedro Porro, quan va passar d'una manera molt desigual una notícia que ens afecta a tots: la votació sobre la reforma de la Llei de Dependència.

Com hi ha dies en què en els magazins ho donem tot per perdut, anem al que van fer els principals telenotícies. Aquest espai que encara roman com a contenidor d'estatus, d'alguna cosa semblança al bon periodisme, de lloc en el qual encara no hem entrat tertulians. TVE li va dedicar 31 segons en el matinal, com a prèvia de les dues votacions importants del dia en el Congrés: la de la senda d'estabilitat i la dependència. Zero segons li va dedicar en el de les tres de la tarda i 44 segons en el format mini que van fer en el descans del partit. Uns 27 segons li van dedicar en Antena 3, on la peça va destacar les dificultats de la votació i el que farien els socis i l'oposició en cada cas, alguna cosa semblança al que va fer Telecinco, només que aquesta vegada en una peça de minut i mig.

Aquí no hem vingut a donar lliçons, només a constatar. Perquè van ser Cuatro i La Sexta els que van mobilitzar a les seves tropes. Els que van considerar que per a aquest assumpte feia falta una mica més que una persona contant el que podria passar i el que va passar. Van ser ells els que van manar a una persona a recaptar dades, a resumir el que això significava per a vostè i per a mi. El que ja implica en una senyora de Barcelona o en una família de Huelva. Va haver-hi captura de pantalla amb xifres i a aquestes xifres els vam posar veu, cara i cos. I es va parlar de cuidar i de problemes de mobilitat i d'autonomia, en ancians i en joves. Gairebé sis minuts li va dedicar Cuatro entre els seus dos informatius. Gairebé vuit li va dedicar La Sexta en els seus. Hi ha dies en què hi ha coses inamovibles. Com hi ha prioritats.

Mentrestant, el Ministeri de Drets Socials va posant números a aquesta decisió, que brinda per al futur l'aportació del 50% del Govern al sistema. Per exemple, el departament que dirigeix Pablo Bustinduy estima que la llista d'espera es podrà reduir en 71.000 persones en 2027 i, a més, permetrà que es pugui atendre més usuaris: més de 417.000 nous beneficiaris. I què suposarà per als professionals del sector? Doncs que la dependència es convertirà en un nínxol clar de creació d'ocupació, tant per l'augment de beneficiaris descrit com per l'augment dels serveis (per exemple, assistents per a poder acompanyar al dependent a fer la compra o acompanyar-li al metge). Segons les previsions de l'equip de Bustinduy, l'aportació econòmica ampliada del Govern suposarà la creació d'entre 107.735 i 115.050 ocupacions dins del sector de la dependència en tota Espanya. Amb informació de El País i la Vanguardia.