En ple debat sobre el finançament autonòmic i mentre diverses comunitats governades pel PP denuncien que el nou model privilegia els catalans, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), dependent del Ministeri d’Hisenda, ha fet públiques les dades que mostren que l’Estat va invertir el 2025 més del doble a Madrid que a Catalunya. Els governs canvien, però hi ha una constant que es repeteix: Madrid continua sent la principal beneficiària de la inversió estatal.

Que Catalunya s’ha normalitzat, que la polarització s’ha traslladat a l’altre costat de l’Ebre i que el clima polític ja no és el de fa uns anys és indiscutible. Tot i això, hi ha unes qüestions que es mantenen inalterables i sempre estan lligades al grau d’execució de la despesa de l’Estat. El percentatge d’inversió a Catalunya l’any passat va ser molt més baix que el pes que l’economia catalana­ té en el conjunt d’ Espanya i va rebre menys de la meitat del que li correspondria­ per la seva dimensió econòmica.

La baixa execució de les inversions té conseqüències sobre l’economia catalana

Si bé una part es pot atribuir, com explicava ahir Eduardo Magallón a la secció d’Economia, a l’efecte capitalitat, no tot es pot atribuir a aquest factor. No és només una qüestió pressupostària o de greuge polític. La baixa execució de les inversions té conseqüències sobre l’economia catalana. Les infraestructures que s’endarrereixen, les xarxes ferroviàries saturades, les carreteres que necessiten una millora o els projectes que queden en un calaix resten competitivitat a Catalunya, que aporta prop d’una cinquena part del PIB espanyol. El nou model de finançament que es debatrà el 29 de juliol al Consell de Política Fiscal i Financera podria corregir part del problema.

El Govern central n’és responsable, però el Govern també ha de fer la seva part. Salvador Illa va demanar diumenge deixar d’alimentar el greuge i “passar de la queixa al treball”. La normalització política no es pot convertir en sinònim de resignació davant una situació que frena l’economia. No n’hi ha prou amb les protestes d’oposició i patronals. Si el Govern admet que Catalunya és perjudicada pel pobre nivell d’inversió executada, ha de defensar aquesta reivindicació davant l’ Estat i impulsar els projectes aparcats en laberints burocràtics. El nou clima polític no pot ser argument per rebaixar l’exigència només perquè els dos governs siguin del mateix color. - Silvia Angulo a la vanguardia; La foto és de: Mané Espinosa..