ESPIES EN LA BOIRA

En sortir del túnel apareix un nou paisatge. L'ull triga a acostumar-se. Tot sembla diferent i nimbat per la boira de la sorpresa. Orientar-se és difícil, i encertar el camí, encara més. Les guerres d'abans ja no són tals. Ara són conflictes geoeconòmics. L'aliat de tota la vida de sobte es converteix en un adversari temible que et xucla la sang amb la prima de risc. O t'assalta a través de les xarxes digitals, i no necessàriament amb atacs amb virus paralitzants, sinó, sobretot, mitjançant el robatori d'informació reservada o secreta, sigui comercial, financera, científica o, per descomptat, directament política.

Entre aliats pot ser que càpiguen les guerres geoeconòmiques, com la que Alemanya i França estan lliurant contra bona part dels socis de la UE, però en principi semblaria desgavellat que es produïssin ciberguerres entre els socis de l'OTAN. Però no ho és. Una cosa així ha d'estar succeint després de la boira que cobreix aquest paisatge nou, en el qual són borroses les fronteres entre ciberguerra i espionatge. També altres fronteres, com les que separaven el públic i el privat, s'han tornat borroses des que les centrals d'espionatge subcontracten a empreses privades o utilitzen i exploten la informació dels seus clients sobre trucades telefòniques o dades transmeses per Internet i les xarxes socials.

Les tecnologies són noves i nous són els hàbits i usos que en fem, però hi ha una cosa que és vell i permanent, i és el que conforma el nucli dur de la sobirania sagrada dels Estats, pertanyin o no a aliances militars o unions monetàries i comercials. Aquí s'espia, si. I s'espien tots entre si, els que tenen mitjans per espiar-, és clar. Amb títols públics o amb concessions privades.

Els únics que no s'espien entre si ni espien als aliats són els països europeus, si ens creiem les seves piadoses declaracions. Tampoc disposen de serveis de contraespionatge per defensar-se de la curiositat dels seus aliats. I ni tan sols saben com defensar els seus ciutadans de la intromissió en les seves vides privades per part de les multinacionals tecnològiques que actuen al seu aire en el seu mercat obert i sense fiscalitat.

Despreocupar-se d'aquestes desagradables tasques és un dels privilegis que atorga la vocació de desunió i d'irrellevància de la qual els europeus fem permanent lluïment, com sempre amb el lliri a la mà, dreta...