FRATERNITAT, LA GRAN OBLIDADA

Les tríades, grups de tres conceptes lligats entre si, representats per un triangle, han servit per simbolitzar entitats d’ordre superior en la cosmologia de temps antics i en cultures diverses. A mesura que les xifres han anat perdent el caràcter simbòlic per acabar sent simples elements del conjunt dels nombres naturals, les tríades han passat de la cos­mologia a la política, amb divises com la carlina “Déu, pàtria i rei” o “Nació, democràcia i benestar del poble” de la República de Sun Yat Sen. I fins i tot han arribat a l’economia, com el conegut trilema de l’economista Dani Rodrik, que a començaments d’aquest segle assenyalava la impossibilitat de fer coexistir la globalització amb la sobirania nacional i la demo­cràcia. De la infinitat de les tríades possibles i de les moltes conegudes, una destaca per la popularitat que té entre nosaltres: la “Llibertat, igualtat, fraternitat” adoptada per la Revolució Francesa el 1789 i avui divisa de l’Estat francès. 

Potser veure que tres conceptes tan lluminosos es van adoptar com a senyes d’identitat per al que va ser, com totes les revolucions, un bany de sang, sorprèn el lector. Si és així, no us alarmeu: estudis recents atribueixen la formulació original de la tríada ni més ni menys que al bisbe François Fénelon (1651-1715), escriptor i teòleg, autor­ del best-seller Les aventures de Telèmac, que va unir els tres conceptes per condensar en una fórmula la doctrina cristiana.

Sigui com sigui, s’ha d’admetre que, al llarg dels segles, els tres conceptes han tingut destins diferents: Chesterton ja escrivia que, dels tres, els anglesos ha­vien venerat el primer, la llibertat, i havien­ oblidat els altres dos. Transcorregut més d’un segle, reconeixerem que la igualtat ja no li cedeix res a la llibertat al lloc que totes dues ocupen en la filosofia política, en la moral, o en el disseny de polítiques en tots els ordres de la vida. La fraternitat, en canvi, no figura ni als tractats ni als programes, ni és objecte de menció en les converses. Tant és així, que un fins i tot es pot enrojolar parlant de fraternitat en els temps que vivim, com si fos una ­cursileria o una sortida de to. De manera que, en una terna en què els components es presentaven com de la mateixa importància, la fraternitat és la gran oblidada. Deu ser que no serveix per a res?

La fraternitat és tan necessària com la llibertat i la igualtat per construir una societat sana

Al contrari. Imaginem una societat regida només pels principis de llibertat i igualtat. Els partidaris d’una llibertat a ultrança xocaran tot sovint amb els defensors del màxim d’igualtat possible, perquè, a la pràctica, més llibertat resultarà sovint en menys igualtat, o al revés: es destorbaran els uns als altres. Els liberals aniran a la dreta i els que avui anomenem progressistes, a l’esquerra. Us sona?

Farà falta almenys un tercer principi que faci possible la convivència a la pràctica. Doncs aquesta és la funció de la fraternitat: al si d’una família ideal, la fraternitat permet reconèixer la igualtat radical entre els fills, per ser tots fills dels mateixos pares, alhora que fa respectar la llibertat que cadascú tingui un projecte de vida diferent, d’acord amb els talents i les inclinacions que tingui (i amb els recursos de la família, ­es clar).

El principi de fraternitat és, doncs, tan necessari com els altres dos per construir una societat sana. Hi afegim que el seu exercici no es troba en totes les famílies (pensem en Caín i Abel), ni només en elles: hi ha moltes comunitats, que van dels ordes monàstics a les forces armades i a les assemblees esportives, els membres de les quals es consideren germans de sang (això no passa ni sempre ni en totes). Però posar la fraternitat en la base de la nostra conducta és difícil, i a la pràctica se li busquen substituts menys exigents, com la solidaritat.

Tot i això, en el cristianisme, arran de la història d’Europa, la fraternitat no és una cosa optativa, sinó que està en la mateixa essència de la doctrina: és la vinguda de Crist la que ens va constituir germans. Potser un bon exercici de la fraternitat podria ser la nostra contribució a la millora d’una societat que de vegades sembla un edifici construït sobre uns fonaments de sorra. Alfredo Pastor.