JA SABEM QUE FER AMB EL BOSC

 Una altra vegada. Incendis i perills. I debats, i relats i propostes de fa dècades... Catalunya, els seus científics del bosc, els professionals de l'extinció, els propietaris forestals i els pagesos, saben perfectament què cal fer per a mitigar l'impacte dels incendis. Tornem a sentir que fa falta “repensar quin model de país volem, que els focs s'extingeixen a l'hivern, que s'ha d'ajudar la pagesia...” Doncs bé, des de la perspectiva de la gestió del medi natural, el país ja està pensat. Més que pensat. Fa falta actuar i abandonar la mirada romàntica sobre el mitjà perquè no cuidar-lo és la millor manera que acabi desapareixent.

Cal actuar i abandonar la mirada romàntica sobre el mitjà. És indispensable que la indústria del bosc sigui rendible i aquí tots tenim alguna cosa a dir i que fer. Els forners no necessiten llenya, les calefaccions són elèctriques o de gas, els pinyons xinesos són molt més barats i de pitjor sabor, no volem pagar per a anar a buscar bolets, el Km 0 és més ideal que real...

Perquè sigui rendible la implicació de les administracions per a promoure i incentivar la construcció amb fusta és fonamental (amb fusta laminada o en bloc). Però per a entrar a treballar i extreure la fusta del bosc cal poder fer-lo amb maquinària que requereix pistes forestals amples i en condicions (també perquè si hi ha un incendi els bombers puguin retrocedir) que s'ha de permetre que es construeixin.

Si agafem la legislació conservacionista i la de prevenció d'incendis i afegim situacions meteorològiques adverses, més els obvis drets laborals, pot resultar que la indústria de la fusta pugui treballar a penes cinc mesos a l'any. Òbviament, així, mai serà rendible. I damunt falten professionals. La pagesia aporta un plus de custòdia del paisatge, i això s'ha de remunerar. I bé, perquè sempre serà més rendible per al país aquesta inversió que sufocar i suportar un gran incendi. També està pensat per la ciència com fer plantacions estratègiques, com dimensionar els espais conreats i com construir un paisatge resilient que, a més, millori, i molt, la biodiversitat.

Instal·lar un parc eòlic o fotovoltaic, construir noves xarxes de distribució elèctrica, noves carreteres o ferrocarril, etc... tot això ha de comptar també amb la perspectiva de la gestió del paisatge. Poden passar infraestructures tallafoc o vies de comunicació pels serveis d'emergències o per la indústria del bosc. I també està pensat com fer-ho. Descarbonitzar també passa per reduir al màxim els grans incendis (el CO₂ emès pels incendis de les Gavarres, Anoia, Sentmenat, Artesa... no és cosa menor). El bosc captura CO₂ i l'emmagatzema.

L'anàlisi està feta i també les propostes presentades al Govern actual i anteriors. Només fa falta llegir i executar les recomanacions dels millors. I fer-ho sobretot accelerant molt i amb més pressupost (no sempre públic). Al ritme actual arribarem tard i no tenim temps. És cert que el canvi climàtic ha canviat l'escenari i la perspectiva de com afrontar grans incendis, però també que un paisatge mosaic dissenyat amb criteri obre finestres d'oportunitat per a abordar-los eficaçment. L'escenari ja fa molts anys que no va de recursos personals i materials per a l'extinció sinó de gestió. I tot està pensat - Carles Fernández, a la Vanguardia

Quim Monzó, deia fa temps que la millor solució per als boscos era cremar-los tots i posar arbres de ferro o alumini que no es cremessin. No és una mala idea, no podriem caçar bolets, pero el cert és que els bolets que mengem no són pas d'aquí, venen de Lleó, Soria o Rumania, i es podrien repoblar els boscos amb arbres artificials tipus Biourban, l'estètica del bosc, seria diferent, però fascinant i distòpica.