La pregunta inevitable és: per què ara? La resposta, sorprenentment, no comença al mar, sinó als tribunals. El Tribunal Suprem espanyol, el 8 de juliol del 2026, va dictar una resolució que prohibia les anomenades devolucions en calent per a les persones que entren nedant a Ceuta i Melilla. És a dir: si un migrant arriba a la costa sense saltar la tanca, no pot ser retornat immediatament. Ha de ser identificat, atès, registrat. Una porta legal, mínima, però porta al cap i a la fi.
Tal com explica Carlota Guindal a La Vanguardia, aquesta doctrina va actuar com un efecte crida inesperat: en qüestió de dies, Ceuta va començar a rebre milers de persones, moltes d’elles joves marroquins que van veure en la sentència una escletxa d’oportunitat.
Les imatges d’aquells dies —coses que ja formen part de la memòria col·lectiva— mostren nois exhausts, alguns amb el mòbil a la mà, d’altres amb la mirada perduda, tots ells arrossegats per un mar que no perdona. Les xifres són contundents: més de 30.000 persones en 24 hores, segons dades recollides per diversos mitjans. Una pressió migratòria que va col·lapsar el CETI, va saturar els serveis socials i va obligar a mobilitzar l’Exèrcit.
Marroc, entre la sorpresa i la sospita - Les autoritats marroquines van assegurar que la situació les va agafar “amb el peu canviat”, segons recull Guindal. Però les imatges de la policia marroquina retirant-se del pas fronterer van alimentar sospites:
—Era una resposta diplomàtica?
—Una negligència?
—O simplement un caos sobtat en un dia simbòlic, el Dia del Tron?
El govern espanyol, per la seva banda, va descartar una maniobra política de Rabat, però la història recent —2021, Brahim Gali, la retirada de vigilància— pesa com una ombra.
La crisi de Ceuta no és només un episodi migratori. És un mirall: reflecteix la fragilitat de les fronteres, la dependència mútua entre Espanya i Marroc, i la vulnerabilitat d’una generació de joves que, davant la manca d’expectatives, decideixen jugar-se la vida en un mar que no fa preguntes.
La sentència del Suprem no és la causa única, però sí el detonant jurídic que va transformar un flux constant en una allau. La resta —la pobresa, les xarxes de tràfic de persones, les tensions diplomàtiques, la desesperança— ja hi era. Només faltava la guspira.
Ceuta ha tornat a demostrar que les fronteres no són murs, sinó organismes vius: respiren, s’obren, es tensen, es trenquen. I que, de vegades, una sola frase escrita en una sentència pot tenir més força que qualsevol tanca d’acer.
Todo eso y el amor a España, después de ganar el mundial, a quien le. ganó, cómo le ganó. Todos quieren venir a España, los italianos no paran de venir, para quedarse.Los Latinos no paran de entrar, hasta los franceses se lo piensan, con. lo mal que va su economía. Con tanta gente, acabarán con la tortilla de patata y el jamón ibérico
ResponEliminaMe olvidaba de Gibraltar, los llanitos.
Saludos
Ay amores que matan, sobre todo si gobierna el PP.
EliminaSaludos
Esto es muy serio. Aparte del buenismo, ese del que todos nos jactamos, hay el trasfondo. ¿Dónde poner tanta gente?, ¿Cómo alimentarlos? ¿Qué se les puede ofrecer de inmediato? ¿Donde viviván?, ¿quien es cada quien sino sabemos nada de cada uno? ...Todo es bello y romántico porque nos creemos buenos, y los veo en manos de la trata, de los traficantes, de los aprovechados, de los oportunistas.
ResponEliminaNo hay logística ninguna, ni para comer, dormir, trabajar, educación, habitaje, medicinal,, porque es imposible poner 25.000 personas de golpe en un lugar.
Esto no es facil.
Quan governava el PP el 2017 no venien nedant a la platja del Tarajal, potser perquè els disparaven els guàrdies civils. Però aquesta no és la solució. Simplement, desobeir al TS i tornar-los tots al seu país, que segons diu, està d'acord a rebre'ls de nou. Acabaran ornant al Marroc la majoria, el que no se sap es quan haurem de pagar a Hassan perquè se'ls torni a quedar.
EliminaTambé els podríem tancar en gàbies com a 'Hijos de los Hombres', o com fa Trump.
Que això passaria, Jordi Pujol ho va avisar fa més de 20 anys. Ningú li va fer cas. En aquells temps vaig estar a Casablanca, hi havia a les afores un polígon ple de naus industrials que la majoria es dedicaven a la confecció, però després això va passar a la Xina i a l'Índia.
Mala peça al teler tenim, ja que parlo de confecció.
Salut
¿Vosostros creéis que tiene solución el tema? Marruecos juega sus bazas. Italia y toda la corte ultraderechista europea la suya. Etc. Pues eso, encima ¿pasará esto por haber ganado el Mundial de la FiFa la selección de fútbol española?
ResponEliminaNo, esto pasa porque quizás hay que dejar de ser buenistas y liarse a tiros contra los inmigrantes, te diría Abascal. Habrá que buscar soluciones y estoy convencido de que Sánchez las encontrará, aunque sea sin la ayuda de la oposición. Italia y la UE ultraderechista, que se lavan hipócritamente las manos, cuál un Poncio Pilatos cualquiera.
EliminaAh!.Mira,ahora dices que ya Sánchez, encontrará soluciones(como si fuera fácil),luego quieres que cobre una miseria de sueldo,comparando a sueldos privados de igual o menor responsabilidad.
ResponEliminaNo sabemos lo que queremos,que nos quiten estas imágenes,pagando pan con aceitunas.
Pasa igual en la enseñanza,queremos buenos profesores,con dominio,sin faltas de ortografía en las difíciles oposiciones,pero que nos quiten vacaciones y que no suba el sueldo.Me parto de risa.