Es pot saber com una societat tracta la gent gran per les paraules que utilitza per adreçar-s’hi. Però també pel to amb què els parla. Pel poder que els dona per decidir sobre la seva pròpia vida. Pel respecte que mostra cap als seus desitjos. Per la paciència que els hi nega. Per l’empatia que els hi regateja.
Cadascuna d’aquestes paraules o expressions pot semblar inofensiva. Juntes dibuixen una manera de mirar la vellesa. No descriuen les persones grans. Delaten una societat que infantilitza, ridiculitza, silencia i aparta els qui envelleixen. Que redueix vides senceres a un estereotip només per l’edat.
Algun dia, si res no es torça, parlaran de nosaltres. Potser qui parlarà així seran els nostres propis fills. I llavors comprovarem fins a quin punt hem normalitzat el que avui diem sense pensar. Susana Quadrado, Del Glossari sobre edatisme , de Montse Cerdán ( Fundació La Caixa).
Tota discriminació comença en el vocabulari. El de la vellesa també.
Hem normalitzat paraules i expressions que discriminen per edat, aqui us en deixo unes quantes:
Vellet.
Pobret.
Són com nens.
“Ara prendrem la medicació”.
Són lents.
Vulnerables.
Una càrrega.
Decrèpit. Xacrós. Xaruc.
“Repapieja”.
“Ja és massa gran per...”.
“Això és cosa de l’edat”.
“Té ics anys, què espera?”
“Tens tot el temps del món”.
“Fet i fet, no tens res millor a fer”.
“Si està sola, deu ser per alguna cosa”.
Home vell, muda-li l’aire i hi deixarà la pell.
Busquem talent. Abstingueu-vos més grans de x anys.
Rondinaire.
“Ja hi som amb les batalletes”.
“Mira que n’ets, de tossut”.
“No parlis amb estranys”. “No obris la porta”. “Espera que ho vegi jo”.
Pessimista
Trasto.
Mòmia.
“Quina peneta que fa, pobreta”.
Dinosaure.
“No et queixis tant. Tu rai que estàs bé”.
Caduc.
“El sonotone !”.
L’aparcament de vells.
“Ja tens una edat...”.
L’àvia cangur.
Vell verd.
“Ja ho has fet tot”.
“Jo, si mai he d’arribar a estar així, m’estimo més morir-me abans!”.
(...) Encara en falta una que, almenys, em diuen a casa: On vas en bicicleta a la teva edat? Contesta meva: A gaudir del paisatge, a badar, a disfrutar lliscant per camins i carreteres, molt ben conservats els camins -per cert-,
Els grans som adults evolucionats,
o, humans en fase de floració del no-res,
o, adolescents desenvolupats en gravetat reversible
o, humans amb llicència d’ús prolongat
o, adolescents desenvolupats però no gaire
Tags:
edatisme
Si ,pero no está mal que veamos nuestra realidad,cuando ya tenemos los ochenta.
Saludos