A l’altra banda, la meitat “prohibida”, la natura es refaria de nosaltres amb una lentitud majestuosa. Boscos que tornen a expandir-se com una marea antiga, rius que es desprenen de les seves cicatrius, animals que recuperen territoris que havien oblidat. Seria un continent silenciós, una immensitat sense testimonis, un espai on la Terra es regenera com si la nostra absència fos l’únic fertilitzant possible.
Aquest projecte —si és que mai va existir més enllà de la imaginació dels urbanistes apocalíptics— tindria la textura d’una profecia. Un món partit en dos: la meitat dels humans, confinats en megaciutats que no permeten la fugida; i la meitat del planeta, lliure, renaixent, respirant sense nosaltres, com si la Terra hagués decidit finalment prescindir de la nostra presència. I enmig d’aquesta divisió, quedaria la pregunta que ningú voldria pronunciar: Quina meitat és la nostra? La dels humans amuntegats en torres de llum malalta, o la del món que, per fi, respira sense nosaltres.
El Projecte Half‑Earth és una proposta científica i filosòfica creada pel biòleg nord-americà E.O. Wilson, conegut pels seus estudis sobre biodiversitat i ecologia.
- El seu objectiu és tan simple com radical: preservar la meitat del planeta per a la natura.
- Resum essencial de la idea formulada per E.O. Wilson al llibre Half‑Earth: Our Planet’s Fight for Life (2016).
- Propòsit: destinar el 50 % de la superfície terrestre a espais naturals protegits per evitar l’extinció massiva d’espècies.
- Fonament: la biodiversitat és el sistema immunitari del planeta; si es perd, la vida humana també s’esvaeix.
- Aplicació: no implica desocupar humans, sinó redefinir l’ús del territori i ampliar les àrees de conservació.
.jpg)
La mia no se que mitad es, me quedan tres telediarios mal contados, así que nastic de plastic ¡
ResponEliminaA güevo me lo pones: si fos l'innombrable et corretgiria: és nasti de plasti. És que tu no zabe de lee bito Miquel.
EliminaM'acaben d'avisar que ha mort en Domènec a 65 anys, després d'un llarg procés cancerigen. Domènec era el veí de sota casa, que amenitzava els migdies i les tardes amb el seu piano que va aprendre tard, però tocava molt bé. Amb la seva mort, l'únic i últim veí primigeni de l'escala soc jo. La seva mare la Trey va morir fa just un any.
Una abraçada.
En mi comunidad, van dos casi cercanos en el tiempo, con números correlativos de puerta, lo malo es que en la puerta siguiente, vive un señor de 86 años, que ha entrado en pena, que repite que ahora le toca a él. Insufrible cuando lo escucho
EliminaHombre, soy el más viejo de mi familia y también de la escalera, como se va a poner uno. Me acuerdo de lo que decía mi padre que vivió hasta los 98 años. Para lo que hacemos, ya estamos bien aquí. No es el tiempo vivido, sino como se ha vivido.
EliminaSaludos.
De hecho ya ocurre, la mitad de España o más esta abandonada a la naturaleza, cubierta de maleza ,la otra mitad o menos tiene que crecer en altura, para remediar el problema de la vivienda. Todo está que se cumplan las normativas urbanísticas, mira que fácil
ResponEliminaSaludos
Eso pensaba yo, pero E.O. Wilson no lo sabía.
EliminaTooos nos vamo yendo; sabe mal de un vecino con el que llevas años de compañía, es verdad.
ResponEliminaPor lo otro no hago caso, de verdad, es que el coló e muu, pero muuu malo la indissiplina no va bie. Tas de portá bié con el persssonal, Francisquillo, sino la cossa pue acabaa muuu pero que muuu mal.