Hi ha idees que neixen com advertiments i acaben convertides en ombres. Una d’elles és la d’E.O.Wilson, quan va escriure que “la meitat de la Terra hauria de ser retornada a la natura perquè la vida no s’extingeixi”. En el  projecte Half‑Earth, Wilson parlava de biodiversitat, de salvar espècies, de frenar l’agonia silenciosa del planeta. Però el món —sempre àvid de visions extremes— va llegir aquella frase com si fos un veredicte. Així va aparèixer la fantasia fosca: dividir la Terra en dues meitats, una per als humans i una per a la natura, com si la humanitat fos una taca que cal confinar. A la banda dels humans, les ciutats creixerien com tumors de formigó, verticals, densos, governats per algoritmes que no coneixen la pietat. Carrers sense nit, pantalles sense silenci, edificis que respiren dades en lloc d’aire. Una meitat del planeta convertida en corral digital, on la vida humana es manté sota vigilància, com si fos un experiment que cal controlar.

A l’altra banda, la meitat “prohibida”, la natura es refaria de nosaltres amb una lentitud majestuosa. Boscos que tornen a expandir-se com una marea antiga, rius que es desprenen de les seves cicatrius, animals que recuperen territoris que havien oblidat. Seria un continent silenciós, una immensitat sense testimonis, un espai on la Terra es regenera com si la nostra absència fos l’únic fertilitzant possible.

Aquest projecte —si és que mai va existir més enllà de la imaginació dels urbanistes apocalíptics— tindria la textura d’una profecia. Un món partit en dos: la meitat dels humans, confinats en megaciutats que no permeten la fugida; i la meitat del planeta, lliure, renaixent, respirant sense nosaltres, com si la Terra hagués decidit finalment prescindir de la nostra presència. I enmig d’aquesta divisió, quedaria la pregunta que ningú voldria pronunciar: Quina meitat és la nostra? La dels humans amuntegats en torres de llum malalta, o la del món que, per fi, respira sense nosaltres.

El Projecte Half‑Earth és una proposta científica i filosòfica creada pel biòleg nord-americà E.O. Wilson, conegut pels seus estudis sobre biodiversitat i ecologia.

  • El seu objectiu és tan simple com radical: preservar la meitat del planeta per a la natura.
  • Resum essencial de la idea formulada per E.O. Wilson al llibre Half‑Earth: Our Planet’s Fight for Life (2016).
  • Propòsit: destinar el 50 % de la superfície terrestre a espais naturals protegits per evitar l’extinció massiva d’espècies.
  • Fonament: la biodiversitat és el sistema immunitari del planeta; si es perd, la vida humana també s’esvaeix.
  • Aplicació: no implica desocupar humans, sinó redefinir l’ús del territori i ampliar les àrees de conservació.



Organització: la E.O. Wilson Biodiversity Foundation coordina el projecte i impulsa mapes de biodiversitat global per identificar zones prioritàries. Farm Free, o Regenesi és un altre projecte no se si interessant o preocupant, però no tant com el de Wilson.