Confesso que llegeixo amb una mescla de fascinació i estupor les columnes que Mariano Rajoy publica en El Debat sobre el Mundial. Fascinació perquè no deixa de ser un luxe comptar amb un expresident del Govern escrivint de futbol. Estupor perquè ha decidit regalar-nos un festí d'obvietats. Rajoy converteix cada partit en un manual d'instruccions del sentit comú: “Cal jugar bé”. “Convé no cometre errors”. “Si marques més gols, normalment ganes”. 

Un acaba l'article preguntant-se si allò era una columna o el revers d'un sobre de sucre.El més sorprenent és imaginar l'escena en altres dirigents. Algú visualitza a Merkel, a Blair, a Cameron, a Aznar o a Jordi Pujol dedicant una tribuna setmanal a encadenar aquesta col·lecció de llocs comuns? Costa creure-ho. Segurament intentarien dir alguna cosa. Encertarien o no, però ho intentarien. Rajoy, en canvi, sembla haver trobat un gènere propi: escriure mil paraules sense comprometre una sola idea 

Fins que, de sobte, sí que ho va fer. Parlant de la selecció de França va escriure dissabte: “Té, a més, una plantilla d'altíssim nivell. Això sí, sense francesos”.

Aquí ja no parlem d'una simple ximpleria. Perquè aquesta frase té massa història darrere. És exactament l'argument que des de fa anys explota l'extrema dreta francesa per a negar la francesidad de Mbappé, de Dembelé, de Tchouaméni o de tants futbolistes nascuts a França. El vell discurs que “no són veritables francesos”. El mateix prejudici embolicat en aparença d'acudit futbolístic.

Rajoy pretén ser enginyós? No ho aconsegueix. Provocar? Tampoc. El que mostra és una frivolitat impròpia d'algú que ha ocupat la presidència d'un govern. Rajoy hauria de saber que hi ha idees que no es llancen alegrement des d'una tribuna com si fossin una ocurrència entre birres. Sobretot si aquesta idea coincideix amb el que va ser un dels mantres favorits de Jean Marie Le Pen.

Hi ha expresidents que engrandeixen el càrrec quan se'n van i hi ha els qui aconsegueixen empetitir el record d'haver-lo ocupat. Les columnes de Rajoy no degraden el periodisme esportiu. Degraden la idea del que hauria d'aportar un expresident al debat públic.