COLONS ASSETJADORS EXTREMS A QUSRA (CISJORDÀNIA)

 Després de quatre dies de setge a tres cases palestines per una desena de colons jueus, Israel ha llançat aquest dijous —després d'intervenir els Estats Units— una operació militar per “per protegir els residents i mantenir la seguretat” al llogaret cisjordà de Qusra, segons ha informat l'exèrcit. Les tropes, malgrat això, no han fet fora encara els radicals israelians (que es passegen al costat dels habitatges des de diumenge), sinó que han evacuat i pres sis cases palestines, d'acord amb l'alcalde, Abed Al Athem Wadi. Són els preparatius d'una campanya per posar fi a un setge que ha anat atraient atenció internacional amb el pas dels dies.

Els colons han arribat a tallar l'aigua i l'electricitat a tres famílies, atemorides de sortir i temoroses de quedar-se sense menjar. "Estem completament aïllats (…). La família està enormement terroritzada", va denunciar un dels assetjats, Qusay Abu Ridi, en una publicació a Facebook. La situació ha posat al punt de mira l'exèrcit, que està impedint accedir a les cases a periodistes i activistes, i que no dubta a evacuar per la força els seus propis ciutadans a altres zones de Cisjordània quan es tracta d'activistes de drets humans, i no de colons.

Un vídeo ha estat particularment revelador: quan els radicals jueus van aixecar el protoassentament (del tipus que no només el dret internacional, sinó també Israel considera il·legals), els soldats despatxats no només no van fer res per posar-hi remei, sinó que van resar i seure amb ells, fent-se selfis sota la carpa que havien instal·lat, segons es pot veure en vídeos. Les forces armades d'Israel han anunciat mesures disciplinàries contra ells.

Aquest dijous al matí, l'exèrcit ha enviat tropes a Qusra, demolit algunes estructures que van aixecar els colons i instat els residents a “romandre a casa seva”. També ha precisat que no operarà dins de la casa de la família palestina ubicada a prop d'on s'alçava l'ara desmantellada tenda de campanya. No fa esment a les altres dues. Els evacuats han estat traslladats de moment a altres dins de la mateixa localitat, propera a la ciutat de Nablus, al nord del territori ocupat de Cisjordània.

La prolongació de la situació (sumada al fet que una de les cases pertany a un palestino-nord-americà que viu a Ohio i allà té tancats un germà i un fill) ha acabat implicant l'ambaixador dels Estats Units a Israel. Mike Huckabee és un defensor habitual de l'ocupació israeliana de Cisjordània, fins al punt d'afirmar que ni una ni l'altra realment existeixen i es refereix al territori pel seu nom bíblic i oficial a Israel: Judea i Samaria.

A primera hora d'aquest dijous, l'ambaixador va revelar que l'exèrcit i la policia israeliana havien acudit a Qusra “a petició” de l'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. "Les accions dels que van dur a terme aquest horrible acte de terrorisme, destinat a intimidar i assetjar aquesta família, són repugnants. No hi ha excusa per a aquest comportament de matons", ha assenyalat a la xarxa social X.

L'exèrcit ja s'havia personat a Qusra la vigília, amb el cap de l'Estat Major, Avi Bluth. Va efectuar un arrest i va fer servir gasos lacrimògens, però se'n va anar sense desmantellar l'assentament, ni trencar el setge a les cases palestines, davant la resistència dels radicals.

El setge va començar diumenge, quan els colons van bloquejar el camí d'accés a tres habitatges i van instal·lar una tenda de campanya als patis davanters. En diuen una “ampliació” —a menys de 200 metres de les cases palestines— de Tel Talpiot, un altre dels mini assentaments que proliferen aquests últims mesos de legislatura.

Els ultranacionalistes jueus que poblen els assentaments més radicals incrementen les seves accions per prendre terres i expulsar els palestins, endinsant-se cada vegada més a les zones de Cisjordània sota control administratiu de l'Autoritat Nacional Palestina, després d'aconseguir que centenars de famílies (sobretot beduïnes) abandonessin les seves terres, pels atacs cultivar les terres.

El primer semestre de l'any, han comès a Cisjordània un 63% més de delictes —com agressions físiques o cremes de llars, mesquites, oliveres o ramats de bestiar— respecte al mateix període el 2025, segons les dades de les forces de seguretat israelianes donades a conèixer dilluns per la ràdio. Els casos han passat de 405 a 660, en un recompte inferior al que porten les organitzacions de drets humans. Des que Benjamí Netanyahu va tornar al poder el 2022, i va concedir un pes inèdit en la seva coalició a la ultradreta, la connivència o inacció de policia i exèrcit cap als actes de violència o delictius dels colons s'ha fet més evident.

Antonio Pita al país. La fto és d'Associated Press/LaPresse (APN)