EL DESTÍ NO TÉ QUI L'ESCRIGUI

 

No hi ha res que passi perquè sí, però tampoc passa per l'atzar, la fatalitat o el destí. Tot plegat són paraules que ens hem anat inventant amb el pas del temps per tractar de donar una explicació a tot allò que no entenem, ens sorprèn, o simplement no teníem previst. El destí és una manera de donar una explicació a coses que passen que se suposa no havien de passar, però que simplement passen. No està escrit, no hi ha cap lloc enlloc en què algú decideixi que tal dia a tal hora t'ha de passar qualsevol cosa, en positiu o en negatiu. Com a molt podríem parlar de curioses coincidències que sempre acaben tenint el seu raonament lògic. 

Gairebé sempre donem la culpa, la part negativa del que ens passa a nosaltres o als altres, al destí o a la fatalitat, però és la solució fàcil, quan no saben que dir i simplement és que ha passat, Aquí, el que hi ha és casualitats més que causalitats tot i que en certa manera nosaltres si podem incidir en el nostre destí, de la mateixa manera que deia Picasso que la inspiració t'ha d'agafar treballant, el destí o fins i tot la fatalitat la podem administrar en favor nostre. 

Sovint parlem del destí o de la premonició de situacions que tenen una explicació lògica. Si us trenqueu un braç, veureu molta més gent amb el braç enguixat que si no us l'haguéssiu trencat, o si teniu la dona embarassada veieu embarassades arreu. Per què?, simplement estem més conscienciats en aquest punt i us hi fixeu més. 

Ja ho deia Marc Aureli: Que ridícul i estrany resulta qualsevol que se sorprengui de tot el que passa a la vida. De fet, si realment el nostre destí estigués escrit, seria millor no fer res, deixar-se anar en un laissez faire, tot esperant a Godot malgrat saber que mai no vindrà, abandonar-se, i així fins caure en una estúpida indignitat com Bartleby l'escrivent, postura de la qual tampoc n'estem tan allunyats.