LA INCAPACITAT DE GESTIONAR LA PRÒPIA MENTIDA

Veïns de Ceuta paralitzen el comboi de Creu Roja que transporta aliments per als migrants - Isabel Laguna / EFE

 Pedro Sánchez ha estat tota la setmana a la Moncloa des que va tornar dissabte passat de La Mareta (Lanzarote), on va estar de vacances. A partir d'una informació d'Abc i de la difusió de tuits de dirigents del PP i d'organitzacions territorials d'aquest partit s'ha fet viral que Sánchez va marxar després del Consell de Ministres de dimarts passat a Andorra amb Begoña Gómez per a prosseguir amb les vacances, mentre a Ceuta s'aprofundia la crisi. Sánchez sol reservar l'últim cap de setmana d'agost a Andorra amb uns amics i les seves parelles, per la qual cosa aquest costum pot haver donat lloc a malentesos que van acabar en una faula. Però la veritat és que en aquesta ocasió no tenia intenció d'acudir precisament per l'excepcionalitat de la situació a Ceuta, ja que fins i tot es va abordar si era convenient convocar un Consell de Ministres extraordinari que finalment va ser descartat. Les imatges de Sánchez i la seva esposa a Andorra que es van difondre per les xarxes socials per a acompanyar la faula són també de fa un parell d'anys.

Francament, el comportament del president Sánchez en aquest més d'agost a ran dels esdeveniments  de Ceuta ha estat erràtic, estrany. Com diu Carlos Zanón, és probable que hàgim passat d’un sentit matusser de gestionar la política –ja ho saben, ordinadors inutilitzats a cops de martell, segur que a mi Villarejo no em menteix, la lampista, Koldos i Torrentes– a un estadi en què ja no se sap ni mentir. Ni bé ni malament. Simplement mentir. És el “Chao, pescao, que pesats que sou amb allò de l’àtic” o “el CNI m’ho va dir, no m’ho va dir, m’ho va dir fluixet” o “que les alertes per pluges torrencials són de vegades sí, de vegades no”. 

Sembla mentida que al cap d'un mes encara no sabem qui ha mentit, si la ministra Robles o el ministre Marlaska. O tots dos.

Mentir significa que se sap on és la veritat i es tracta d’amagar-la, devaluar-la, vèncer-la. Es menteix per diversió, per aconseguir alguna cosa o per sortir d’un tràngol. La mentida ha de tenir una estructura lògica que porta a creure al que és mentit en una veritat que no és tal. Però si ja en tots els trams previs a l’engany no hi ha ni intel·ligència ni sentit de la realitat, la mentida és una cosa i la contrària, l’absurd sense més pretensió que perdre temps i al següent bassal. "Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio" cantava Serrat. Sent Sincer, crec que la ministra Robles no menteix, el que no entenc és que si ella no menteix, encara no hagin cessat Marlaska.

Al final, potser la resposta és la més simple, la de la navalla d’Ockham: entre tots no es van assabentar del que els venia a sobre a Ceuta perquè estaven distrets de vacances. Cap conspiració, cap trama, cap intriga: només desídia, soroll i una incapacitat creixent per gestionar fins i tot la pròpia mentida. 

Mentrestant, informa La Vanguardia que l'espurna que situa a Ceuta a la vora de l'esclat social va començar ahir a prendre. Literalment. Després de dies en què la crispació començava a desbordar la ciutat autònoma, la platja de Benítez es va convertir en l'estampa que retrata l'estat de la ciutat autònoma gairebé un mes després de l'entrada massiva de més de 80.000 persones. Un cordó d'antidisturbis separa dues realitats: davant dels policies centenars de Ceuta cada vegada més farts clamen per la immediata expulsió dels “invasors”; darrere dels agents, també centenars d'immigrants, desafiadors, mostren la seva intenció de resistir, de no tornar al seu país. El fum, com d'una olla de pressió a punt de saltar per l'aire, embolica la platja. La fumera surt de les barraques del campament que un grup de veïns han pres, després d'arrasar-lo. Ni els uns ni els altres donen ja el seu braç a torçar. Els manifestants se'n van, la Policia es desplega, els magrebins tornen a aixecar l'assentament. És qüestió de temps. Està per veure si la metxa dona marge abans de cremar per complet.