LA TURBA DIGITAL

Quatre menors colpegen a una altra menor, la humilien; una cinquena persona ho grava i les agressores comparteixen les imatges. Una història que neix i es viralitza entre les (ara per ara) dues grans notícies de l'estiu: l'incendi més gran de la història d'Espanya i el massiu i més letal assalt registrat en una frontera espanyola. L'escena té lloc a Moguer, Huelva, un municipi d'uns 24.000 habitants conegut per les maduixes, Juan Ramón Jiménez i Platero, el seu famós burro. No és la primera vegada que veiem quelcom semblant i no en serà l'última.

Les imatges de les anomenades “niñas de Huelva” repeteixen una fórmula malauradament coneguda. El vídeo primer circula per WhatsApp, en grups tancats. En algun moment algú el filtra a una xarxa social, en aquest cas TikTok. D'allà salta a Instagram i a X, que l'amplifiquen. Els mitjans locals el recullen. El primer és Huelva Información, el 24 de juliol. A partir d'aquí, els mitjans generalistes, El País,El Mundo  oABC, per exemple, es fan ressò dels fets, cada un a la seva manera. Torn per a la televisió. Antena 3 es posa al capdavant. El programa Y ahora Sonsoles  envia a una reportera al municipi de Huelva. Hi ha debats, connexions (curioses) en directe. Entrevisten la mare d'una de les agressores, que implora que es deixi de difondre la imatge de la seva filla. 

La comprensible indignació davant una escena repulsiva es converteix, voluntàriament o involuntàriament, en una nova agressió

La turba digital a TikTok no escolta: ja s'ha posat en mode justicier. La comprensible indignació davant una escena repulsiva es converteix, voluntàriament o involuntàriament, en una nova agressió. El càstig escollit per a les “niñas de Huelva” passa perquè se'ls vegi la cara, que tothom sàpiga qui són, que ningú no les amagui darrere d'uns borrosos píxels que impossibiliten conèixer amb exactitud la seva identitat.

Res d'això. Al contrari. Es publiquen múltiples vídeos en els quals s'identifica les menors, tant a les agressores com a l'agredida. Els seus noms, els seus perfils, els seus números de mòbil. Hi ha amenaces de mort a només una recerca a TikTok. Ho fan usuaris adults que donen la cara; d'altres ho fan amagats darrere el pseudònim d'un compte fake. Qualsevol pot entendre l'enuig generalitzat, és clar, però en aquesta particular Fuenteovejuna tiktokera s'han equivocat. 

Si aquest diari publiqués la cara d'aquestes menors, s'exposaria a una demanda i acabaria condemnat. Al contrari, l'algoritme que plataformes com TikTok o X utilitzen per decidir quin contingut amplifiquen sembla que desconeix la llei. Del que sí que sap és d'engagement, el temps que un es queda enganxat mirant un vídeo. I un vídeo a cara descoberta com el de les menors de Moguer genera més engagement que qualsevol versió pixelada i prudent. És part del negoci.

La llei s'acata a la redacció. L'algoritme, mentrestant, continua premiant exactament el que la llei prohibeix, sense que ningú tingui la sensació d'estar fent res perseguible.

El Consell Audiovisual d'Andalusia ha traslladat una denúncia a la Fiscalia de Criminalitat Informàtica i ha demanat a TikTok que retiri els vídeos que, avui dia, continuen allà. La mateixa Fiscalia de Menors ha arxivat l'expedient: són inimputables per tenir menys de 14 anys. El cas ha passat a Serveis Socials.

Quants dels usuaris que han compartit aquelles imatges sense pixelar arribaran alguna vegada a asseure's davant un jutge? Segurament cap (o gairebé cap). No hi ha impunitat més completa que la d'un càstig que ningú no ha demanat, que ningú no pot parar i que ningú no pagarà per haver imposat.

Marius Fort Armegol a la vanguardia.com