L'ECLIPSI ÉS, PURAMENT, UN CANVI MÉS

Ahir, a l'hora assenyalada, apostats a dalt de tot d'un turó de l'Espanya buidada estaven molts espanyols i estrangers mirant el cel. Avui l'Espanya que s'agosta i es marceix, la de la immigració encara incipient, la dels pobles abandonats, l'Espanya que ha vist com els carrers dels seus pobles es dessagnaven i com tancaven escoles, bars i botigues tornarà a ser eclipsada per tota la resta i tornarà a ser buidada. Un brillant tros del passat atrapat en una bola de vidre.

Ho explica Antoni Puigverd a la Vanguardia: En un fonamentat article de l’excel·lent digital Núvol, dos professors de la Universitat de Girona expliquen que el rei Jaume I esmenta l’eclipsi de l’any 1239 al Llibre dels fets (crònica autobiogràfica del seu regnat): “La lluna tapà tot el sol i hom podia veure molt bé set esteles en el cel!”. L’astrofísica Marta Peracaula nomena les set estrelles que va veure el rei: Sírius, de la constel·lació del Ca Major; Proció, del Ca Menor; Pòl·lux, dels Bessons; Capella, de l’Auriga; Aldebaran, del Taure, i Betelgeuse i Rigel, d’Orió. (I sense ulleres!)  

 L’eclipsi de 1239 va arribar per sorpresa. Cronistes portuguesos i italians van descriure l’impacte d’aquella “nit” en ple dia, de “la mort” del sol, del silenci dels ocells i el desconcert dels animals, de la desesperació de la gent, dels precs i les processons que es van improvisar. Certament, els temps han canviat: allò que en el passat, per desconeixement, suscitava pànic, avui, per excés de coneixement, suscita massives celebracions obligatòries, amb la inevitable mercantilització: ulleres, vídeos, xarxes, viatges, cues i altres escarafalls de la cultura de masses. 

El que en temps de Jaume I desorientava, en l’era global serveix per fabricar gregarisme. La reacció que hem tingut davant l’eclipsi –diria Theodor W. Adorno– ja havia estat anticipada pels programadors de l’eclipsi.