LES NORMES DE LA GUERRA

Babilonia, imatge generada per IA

 La humanitat fa mil·lennis que intenta domesticar la violència. Des de Hammurabi fins als Convenis de Ginebra, hem repetit una idea obstinada: fins i tot en la guerra hi ha d’haver límits. És una ficció moral, sí, però una ficció imprescindible. El primer principi —“impedir que els forts oprimeixin els febles”— va néixer ja contaminat, escrit per un rei que coneixia bé l’art d’oprimir. I, malgrat tot, ens hi aferrem perquè l’alternativa és massa fosca.

- Els anys 2024, 2025 i el que portem de 2026 han ampliat el catàleg de vulneracions del dret internacional humanitari. Gaza continua essent una ferida oberta, però no és l’única. Ucraïna, Sudan, Myanmar, Etiòpia, el Iemen, el Sahel… cadascun aporta el seu propi inventari d’horrors, com si el món competís per veure qui ignora més descaradament les normes que proclama.

Gaza: la cicatriu que no es tanca - Després de l’atac de Hamàs el 2023 —documentat com una successió de crims de guerra: assassinats de civils, tortures, violacions, preses d’ostatges, atacs indiscriminats— el conflicte va entrar en una fase encara més devastadora. Entre 2024 i 2026, Israel ha intensificat bombardejos, asedis i desplaçaments forçosos. La destrucció sistemàtica d’infraestructures civils, hospitals, universitats i campaments de refugiats ha estat denunciada per la ONU, MSF i múltiples organismes independents. El castig col·lectiu, prohibit per les convencions, continua essent un element central, així com l’ús de municions explosives en zones densament poblades, contravenint els principis de distinció i proporcionalitat. El 2024, la Cort Internacional de Justícia va ordenar mesures cautelars per evitar un possible genocidi. El 2025, diversos estats van demanar investigacions sobre atacs a convois humanitaris i sobre el bloqueig prolongat de subministraments essencials. A dia d’avui, cap d’aquestes advertències ha frenat la maquinària bèl·lica.

Ucraïna: la guerra que s’ha normalitzat - La invasió russa, iniciada el 2022, ha entrat en una fase de desgast brutal. Entre 2024 i 2025 es van documentar atacs russos contra centrals elèctriques, hospitals i blocs de pisos, així com l’ús de mines antipersona en zones agrícoles. Ucraïna, per la seva banda, ha estat acusada d’emprar municions de dispersió en àrees on la presència de civils era probable. Tots dos bàndols han vulnerat normes essencials, tot i que la responsabilitat primària recau en l’agressor inicial. La impunitat, com sempre, es reparteix segons la mida de l’exèrcit.

Sudan, Myanmar, Etiòpia: guerres sense càmeres, crims sense titulars. Mentre les potències discuteixen sobre Gaza i Ucraïna, altres guerres avancen sense testimonis. Són conflictes on les lleis de la guerra existeixen només en informes que gairebé ningú llegeix.

Les potències occidentals proclamen el seu compromís amb el dret internacional mentre el violen o l’ignoren quan els convé. Els Estats Units continuen subministrant armes a països acusats de crims de guerra. La Unió Europea manté acords amb governs responsables de tortures i desaparicions. Rússia i la Xina denuncien la hipocresia occidental mentre bloquegen resolucions que podrien protegir civils en altres conflictes.

El dret internacional és un mirall trencat: cadascú tria el fragment que li afavoreix. Per què seguir parlant de normes que ningú compleix?. Perquè renunciar-hi seria acceptar que la força és l’única moneda vàlida. Seria admetre que els civils són danys col·laterals inevitables, que els hospitals són objectius legítims, que els infants poden morir sense que això importi.

Les lleis de la guerra no són un luxe moral: són l’últim fil que ens separa de la barbàrie absoluta. Encara que s’incompleixin, encara que els poderosos escapin, encara que els tribunals avancin amb la lentitud d’un glaciar, nombrar els crims continua essent necessari.

Perquè callar és col·laborar. Perquè la impunitat creix en silenci. Perquè fins i tot una norma violada és millor que cap norma. I perquè, si deixem d’exigir un món més just, acceptem viure en un que ningú triaria.