La crisi de Ceuta té moltes cares. El vot contra la immigració s’activa avui amb imatges que arriben a tots els mòbils. Fins ara ningú no pot assenyalar amb certesa qui va instigar l’entrada massiva a Ceuta, però perd pes la idea que el Marroc ha volgut jugar una mala passada al Govern espanyol. Encara que Rabat va utilitzar abans la migració com a arma política, aquesta vegada hi ha arguments que indiquen que també els va agafar a contrapeu. En cas d’haver volgut instigar l’assalt, el Marroc no hauria triat el dia del Tron, deslluint el protagonisme del monarca. Reivindicar així la sobirania de Ceuta tampoc no es correspon amb els missatges enviats per milers de joves als seus familiars mostrant la seva alegria per trepitjar territori espanyol. I poc sentit tindria instar a anar-se’n per readmetre’ls de seguida. A més, quan Rabat ha volgut castigar el Govern espanyol, no ha dubtat a explicar-ho. En aquest diagnòstic no discrepen ni la Moncloa ni el CNI dependent de Margarita Robles.

L’Executiu creu que darrere hi ha el que Pedro Sánchez anomena “la internacional reaccionària”. L’activitat a les xarxes socials sobre una sentència del Suprem segons la qual no es podia expulsar qui arribés nedant a Ceuta es va disparar dies abans del 30 de juliol. Hi ha la possibilitat que aquella metxa l’encenguessin màfies per lucrar-se o bé plataformes d’ultradreta interessades a canviar el signe polític a Europa. Segons dades de l’Executiu, el 40% d’aquella activitat a les xarxes procedia dels EUA. El 31 de juliol Elon Musk publicava a X: “Uf!, la situació a Espanya sembla una bogeria!”, i ho comparava amb la pel·lícula Guerra mundial   Z . Aquell dia, el ministre d’Exteriors ucraïnès, Andrí Sibiha, tuitejava: “Hem detectat una intensa campanya de propaganda russa a tot Europa que utilitza imatges de Ceuta per sembrar desestabilització”.

No hi ha cap prova d’una operació concertada en aquest sentit i serà difícil saber-ho. Sí que és evident que les impactants imatges de la “invasió” són el que faltava per completar el programa electoral dels partits d’extrema dreta europeus. I hi ha diversos països amb eleccions a la vista, com Espanya o França. Siguin o no certes les sospites de l’Executiu, la divisió dins la UE sobre la immigració és ara més profunda. Lola García a la Vanguardia

La pregunta que se m'acut és: Qui són els invasors, els migrants actuals o els migrats primigenis?. Em reafirmo en què l'únic que ha estat capaç de llegir la situació ha estat el president del Govern Espanyol, d'ací, la seva falsa displicència.