Aquesta columna ja s’ha escrit mil vegades. Privilegi del columnista poder exhumar els seus dimonis. Anul·lació del vol Viena-Barcelona d’ Austrian Airlines. Trasllat per compte propi a Bratislava per tornar a casa des de la capital eslovaca, aquesta vegada amb WizzAir. Nova cancel·lació. Reassignació de plaça en un vol Budapest-Barcelona de la mateixa companyia. Trasllat a la capital hongaresa, novament amb mitjans propis. Però l’agonia no ha acabat. Cancel·lat de nou! I ja en van tres!
Les companyies aèries alcen un mur tecnològic per esgotar la paciència del client
Amb sort arribarem tres dies més tard del que tocava. Així són els imprevistos. Res a dir davant les tempestes, les vagues i les causes majors. Però sí davant el maltractament que suposen la desinformació i la deixadesa d’unes companyies que van deixar fa temps de tractar els passatgers com a persones. E-mails, SMS i robots parlants que reprodueixen missatges automatitzats és al que un s’enfronta quan intenta treure’n l’aigua clara. Un mur tecnològic pensat per esgotar la paciència de qualsevol, fer-lo claudicar i forçar-lo a renunciar a l’exigència d’una solució. Busca’t la vida! És el que fem, és clar.
Ja reclamarem. La llei està de part nostra i potser només amb això n’hi hagi prou perquè les companyies acabin rescabalant els nostres drets. Encara que l’experiència empeny a ser prudent. Una cosa és el que diuen les normes i una altra, molt diferent, les fórmules que els pirates que han poblat el cel en les dues últimes dècades van improvisant per esquivar-les. En el pitjor dels casos ens queda el dret a la rebequeria. Una sortida digna perquè la frustració i la convicció de ser tractat com un porquet que està a punt de convertir-se en cansalada no derivi en alguns casos en una esclat de violència. Per bé que tampoc no hi hauria contra qui dirigir-la. Encara no s’ha trobat la manera d’apallissar amb èxit un robot parlant. - Josep Martí Blanch, la foto es de J. A. Mezquita.
Todo se ha masificado, todo el mundo quiere ir a todo el mundo, hacerse fotos y ponerlas en el instagram. Es lo que hay.
ResponEliminaHemos muerto de éxito. Al final, para saber el gusto, el sabor de las cosas, el valor que tienen, hará falta que nos cueste mucho aquello que deseamos, es la única manera de saber lo que vale un peine.
Això s'ha d'acabar, en avió només hi haurien d'anar els rics i els pobres gratis en cas de necessitat. La nostra filla gran amb la seva parella varen estar una setmana a les Maldives. Toto un dia en avió amb tres transbords,al'anada i a la tornada. AIxò no és viatjar...
ResponEliminaL'article és un xic exagerat. Potser sí que en el viatge d'anada ens assemblem als porquets quan els traslladen (amb notables diferències), però en el de tornada, no pas. Ells quan tornen ja no respiren i els duen a fàbriques on fan saltxitxes, botifarres, llard...
ResponEliminaI pel que fa als endarreriments: "sarna con gusto, no pica". Si ens gastem els diners en experiències que no ens són necessàries, hem d'assumir el que pugui venir sense creure'ns el melic del món. El que cal reclamar són les necessitats bàsiques, que no estan cobertes per a molta gent: habitatge, aliments, educació, sanitat... En aquests puntals, cal protestar fins a perdre la veu si cal; però els turistes som uns éssers repel·lents que ens busquem les conseqüències del nostre malbaratament (fins a cert punt). L'escrit tampoc no parla de les indemnitzacions que ens donen als viatgers; hi ha cops que agraeixes un endarreriment de 12 hores perquè et financia la meitat del que t'ha costat el viatge.
Si no viatgéssim tant, el paisatge seria més verge, i no caldria anar a buscar paradisos, perquè els tindríem a casa. Però som així, i exigim el millor matalàs, i dutxes a la platja més salvatge. I per a més ridícul, busquem les platges secretes a internet on tot el que s'hi publica ja no és secret sinó viral! Si som rucs, som rucs!
Hi ha tant per descobrir al costat de casa. Quan jo era petit, els pares em varen portar a la cala de sant Francesc a Blanes... ESTÀVEM SOLS.
ResponEliminaTens raó, més que xais, som rucs