Abdelkrim no volia Melilla. La ultradreta aprofita la crisi de Ceuta per reivindicar les guerres colonials al Marroc, que van ser un desastre sense pal·liatius. Les forces espanyoles que van reprendre la plaça forta de Monte Arruit observen els cadàvers, fins i tot sense enterrar, dels soldats morts durant la batalla, tres mesos abans. EFE. Un article de Najat El Hachmi al País.
Els fets de Ceuta aquest estiu han avivat un vergonyós nacionalisme colonitzador. El debat postcolonial espanyol se centra sempre a l'Amèrica Llatina, però l'última penetració d'aquest tipus que va fer Espanya va ser a principis del segle XX: la del nord del Marroc, la zona que acabaria convertint-se en el Protectorat Espanyol (que no va protegir res). Però no és l'entrada massiva a Ceuta el que ha revifat una història oblidada sinó la ideologia d'aquesta dreta extrema i racista, que necessita un enemic exterior per aglutinar el malestar col·lectiu i un sentir patriòtic del que s'apropien com si només es pogués ser espanyol a la seva manera. Molt abans que el Govern del Marroc (que no el poble del Marroc) permetés la invasió de l'antic presidi espanyol, la fundació Disenso, braç ideològic de Vox, ja organitzava conferències per reivindicar el desembarcament d'Alhucemas. Els d'Abascal es queixen que no hàgim celebrat l'efemèride.
Però què celebrarem? Que fa cent anys aquest país es va embarcar en una guerra absurda que no volien més que els empresaris que tenien interessos econòmics a la zona? Què va ser un escorxador per als fills dels pobres manats tots a una mort segura? Que l'Exèrcit espanyol va patir una vergonyosa humiliació, en part a causa de la corrupció que el corroïa per dins? ¿Que va trigar 18 anys a sotmetre uns moros primitius i esparracats amb fusells vells, menjant coques d'ordi i figues seques, que van resistir la penetració estrangera fins al punt de sacsejar la monarquia i el Govern d'aleshores?
“Operació híbrida”, “gran victòria”, diuen els que ens volen tornar als temps predemocràtics en què matar i doblegar la voluntat dels “indígenes” era signe de virilitat. No expliquen que, sense la intervenció de França, Espanya hauria perdut aquesta contesa ni que l'única cosa que feia Abdelkrim, el líder de la resistència anticolonial, era defensar la seva terra. Volen confondre aquesta defensa del mateix per part d'unes tribus que no tenien res a veure amb el govern del Marroc, que estava en mans d'un sultà rendit als interessos estrangers, de manera que ha passat a Ceuta. Quan Abdelkrim mai va reclamar ni Ceuta ni Melilla, l'espanyolitat dels quals no va posar mai en qüestió. I dubto molt que els marroquins d'avui, els ciutadans corrents, tinguin gens d'interès en aquesta ambició territorial. Això és cosa del nacionalisme de Rabat que no només no s'assembla gens al d'Abdelkrim, sinó el contrari: un sistema extractivista, també colonitzador del Rif.
Esto es cosa del nacionalismo de Rabat que no sólo no se parece en absoluto al de Abdelkrim, sino lo contrario: un sistema extractivista, también colonizador del Rif.
Quid de la cuestión ¡¡¡¡
Y ahora apoyado por Israel y EEUU
Si algú pot parlar amb autoritat del transsumpte de l'assumpte, és Najat El Hachtmi. El final aquest és definitori de la situació.
Está muy bien la opinión de Hachmi. Tranquilos todos: Los hijos de los de los partidos patriotas que ya sabéis irán a defender con su sangre aquellos territorios como ahora van a recoger la uva, la aceituna, lo de los invernaderos y de albañiles en las obras. Já!
Disculpa, pero no sé si sale bien mi texto o es cosa de comentar en una lengua lo que pone en otra. Pero lo que leo ahora es desastre.
Yo lo leo bien, sin problemas.