Primer permeteu-me postular que els científics d'ordinadors són afortunats desenvolupant màquines intel·ligents que poden fer tot millor que els éssers humans. En aquest cas presumiblement tota la feina ho faran enormes sistemes de màquines altament organitzades i no caldrà cap esforç humà. Qualsevol dels dos casos pot passar. Es pot permetre a les màquines que prenguin les pròpies decisions sense supervisió humana o es pot retenir el control humà de les màquines.
Si es permet a les màquines prendre les pròpies decisions no podem fer cap conjectura fins als resultats, perquè és impossible endevinar com es comportaran. Només assenyalem que la sort de la raça humana estarà a la seva mercè. Es pot argumentar que mai no serà tan estúpida per a lliurar tot el poder a les màquines. Però no estem suggerint que la raça humana voluntàriament transfereixi el poder a les màquines ni que aquestes se n'apoderin deliberadament. El que suggerim és que fàcilment es permeti derivar a una posició de tal dependència que no tindria elecció pràctica sinó acceptar totes les decisions. Com que la societat i els problemes amb què s'enfronta es tornen més i més complexos i les màquines més i més intel·ligents, la gent deixarà que prenguin cada vegada més decisions per ells, simplement perquè aquestes conduiran a millors resultats que les fetes pels éssers humans.
A la llarga es pot assolir una etapa en què les decisions necessàries per mantenir el sistema en marxa seran tan complexes que els éssers humans seran incapaços de prendre-les intel·ligentment. En aquesta etapa les màquines posseiran el control efectiu. La gent no podrà simplement apagar-les, perquè tindran tal dependència que desendollar-les equivaldria al suïcidi. - Theodore John Kaczynski - La societat industrial i el seu futur (fragment)
4 Comentaris
En aquesta etapa les màquines posseiran el control efectiu....
ResponEliminaNo entiendo mucho, pero creo que ya lo tienen. No me imagino un par de dias sin WIFI. Tiendas, cajeros, transacciones, comunicaciones, logística...
Doncs sí, i això és del que ens avisava Kaczynski el 1995. El més curiós del cas és que el llibre el varen editar The New York Times i el The Washington Post, que no crec que en l'actualitat publiquessin un llibre d'aquestes característiques.
EliminaEm costa creure en totes aquestes coses. Certament, no hi ha volta enrere; els invents inventats no es poden desinventar; algú en algun moment els tornarà a fabricar; i ni que hi hagués una hecatombe i haguéssim de passar dècades de precarietat, es tornarien a construir els mateixos invents i avenços que un dia van existir. La tecnificació no té volta enrere, però la manera com ens relacionem amb les màquines, i la manera com ho farem en el futur, és més difícil de predir.
ResponEliminaAlgú, molt savi en el seu temps, va dir que els supermercats no tenien futur, perquè no es podria impedir que la gent es fiqués a les butxaques els productes per no pagar-los. Algú va dir, també molt savi, que cap màquina podria volar, perquè eren més denses que l'aire. Algú va dir que els drons mai no servirien per transportar mercaderies perquè els dispararien i es quedarien amb els productes. Algú va dir que mai més no tornaria la mili. Algú va dir que vista l'evolució dels banyadors a l'any 2000 ja no es farien servir. Algú va dir, cap allà al 2009, que no tornaria a haver-hi llibres ni llibretes a les escoles.
Per això no m'amoïno gaire. El futur no es pot predir del tot. I les coses aniran de manera molt fàcil, la qual cosa no vol dir que la manera fàcil sigui sempre la millor per a nosaltres.
No ho sé, m'agradaria compartir el teu optimisme, però soc pessimista amb el futur. És clar que el temps que em queda tampoc és molt. No crec que arribi a veure la caiguda del meteorit. l que em preocupa és que algú va dir que el segle XXI seria el segle de l'humanisme, pero com diuen ara, sembla que va a ser que no.
Elimina