Els països no són hotels - Canadà era generós a l’hora d’acollir immigrants... fins que les màfies van abusar de la seva generositat i els canadencs, començant pels immigrants legals, es van tornar restrictius en compartir la seva ciutadania... com avui tot Occident. És fàcil, explica Ignatieff, guanyar vots contra la immigració, però difícil gestionar-la perquè: 1) un país que no controla les seves fronteres no es controla a si mateix; 2) només és sobirà si encerta decidint cas per cas qui mereix o no la seva nacionalitat; 3) els països són comunitats, no hotels, i els seus nous ciutadans han de respectar les seves lleis i costums... o no mereixen ser-ho, i 4) gestionar la immigració exigeix tenir la porta gran per a qui ve legalment a treballar i progressar amb tots, però tanques molt altes perquè ni les màfies no la converteixin en negoci ni els racistes, en vots. L'ENTREVISTA:
L’acord del Canadà amb la UE és només tàctic o per sempre?
Una de les raons per les quals el Canadà està aquests dies a la portada del seu gran diari és que qui era el seu gran aliat s’ha convertit en el seu gran predador, i el pitjor és que comparteixen una immensa frontera.
I el primer ministre canadenc Carney busca un aliat alternatiu en la UE?
Carney és el més europeu dels líders que ha tingut el Canadà i fa el que ha de fer la UE i Espanya: diversificar les seves aliances, amics, aliats... No dependre de cap.
De debò veu en perill el Canadà?
Estem en perill existencial i hem de reaccionar amb fermesa.
El Quebec li suma o resta ara al Canadà?
Una de les coses que hem descobert tots els canadencs units és que si no ho estem, no hi haurà ni el Quebec ni el Canadà.
Quina alternativa tenen als EUA?
Vendre i comprar més a altres països: més comerç lliure, menys tarifes. I amb la UE podem créixer moltíssim. Deu països de la UE encara no han firmat el Tractat de Lliure Comerç amb el Canadà. Firmin-lo.
Amb comerciar n’hi ha prou per unir-se?
Perdem en la cursa de la IA. O ens unim per desenvolupar-la o serem serfs, i cada vegada més, dels EUA i la Xina.
Ara per ara perdem per golejada.
Només un 5% del poder global de computació el té Europa, mentre que els EUA tenen el 70%, i la Xina, el 20%.
Què podem fer?
La UE i el Canadà, en canvi, tenim excel·lents científics i informàtics experts en IA que ara treballen per als EUA. Hem de replantejar la situació i Mario Draghi té tota la raó demanant-ho.
En què més tenia raó?
Que la UE necessita urgentment un mercat únic de capitals com demanava Draghi, però en comptes d’aconseguir-ho per beneficiar tothom, la UE s’ha dedicat, com el Canadà, a protegir els seus grans bancs.
En què més podem treballar junts?
El Canadà pot ser la font d’energia de la UE perquè no depengui de Rússia o els EUA.
Sempre vam veure el Canadà com un país generós amb la immigració... Exemplar?
Ho érem. I vam dissenyar un programa perquè els qui estudiessin formació professional i altres carreres al Canadà i aprovessin obtinguessin la nacionalitat.
Sembla generós i intel·ligent.
Ho semblava; però, de sobte, un any van aparèixer de cop 300.000 estudiants com del no-res i es van crear innombrables universitats i centres... falsos! Les màfies venien títols i, amb aquests, la nacionalitat canadenca sense que ningú estudiés.
Ai! Em sona aquesta història de la proliferació d’universitats privades!
Des d’aquella estafa els canadencs ens vam tornar més restrictius amb la immigració. I jo soc fill d’immigrants, però per això mateix vull, com tots els que van ser immigrants i ara són canadencs, que la immigració sigui legal, ordenada i serveixi perquè prosperem junts.
Quina fórmula proposa?
Immigració? Un país ha de tenir la porta molt gran i les tanques molt altes. Una porta molt gran perquè arribin els que més s’ho mereixin i s’esforcin i vulguin contribuir al progrés del país i unes tanques molt altes perquè no es colin els que només busquen aprofitar-se del sistema de benestar o, pitjor encara, màfies i criminals.
No és més fàcil de dir que de fer?
Quan jo era polític, una de les meves grans sorpreses va ser descobrir que els més rigorosos oponents de la immigració il·legal són els que han estat immigrants legals. Els desacredita i competeix deslleialment: per què uns han de fer cues i d’altres se les salten amb argúcies?
És fàcil utilitzar la immigració per polaritzar i guanyar vots i difícil gestionar-la.
Una democràcia no pot sobreviure si no és sobirana decidint qui sí i qui no és canadenc o espanyol. Els països no són hotels: són comunitats i qui arriba al país ha d’adaptar-se a la seva llengua, lleis i costums... I si no, no mereix aquell país.
I si no se sap gestionar la immigració?
L’extrema dreta arribarà al poder i serà molt pitjor per a tothom. I hi ajuda molt que un país no controli les seves fronteres. Si no tens el control sobre les teves fronteres, tens un país que no es controla a si mateix.
Tots els il·legals han de ser expulsats?
Conec una senyora asiàtica que fa 20 anys que cus veles de vaixell al Canadà amb traça i diria que és respectada i estimada per tothom... i encara no té papers. Se’ls mereix, per això la gestió de la immigració s’ha de fer cas per cas.
Vostè és liberal: una ideologia vigent?
La llibertat en democràcies sobiranes amb el lliure comerç com a generador de prosperitat i equilibri de poders per repartir-la és l’ideal avui amenaçat.
“Immigració? Un país ha de tenir la porta gran i tanques molt altes” Lluís Amiguet a la contra de la Vanguardia.
Els països no són hotels. Frase que va como anillo al dedo con lo de Ceuta.
ResponElimina