Vaig parlar fa un temps de 'hijos de los hombres' la pel·lícula del director de cinema mexicà Alfonso Cuarón. La pel·lícula és brutal, Cuaron aconsegueix crear un quadre desolador de nosaltres mateixos amb un impressionant traç hiperrealista, aconsegueix atrapar i posar-te els pèls de punta amb un desoladora i impecable ambientació de tall realista d'un futur no massa llunyà que esglaia per la seva cruesa. Cuarón es mou a la perfecció pel fang que som com a espècie i que retrata de manera magistral. I compte, perquè la pel·lícula del 2006 toca un tema real i actual com és dels refugiats, tancats en gàbies al que en queda de la City, i ho fa en una dimensió que encara no s'ha donat, però que tot apunta a que arribarem a aquest punt d'obscenitat que reflexa el directgor mexicà, y diria que no tardarem massa. En certa manera a la Gran Bretanya els seus fills al poder ja ha començat a donar els primers passos. A Hungria també i més que s'hi aniran apuntant.
L'embarcació -que s'ha de remolcar en no tenir govern propi- compta amb 222 cabines instal·lades en barracons prefabricats acoblats a bord formant tres altures habitables i espais comuns sobre coberta.
Albergarà almenys durant 18 mesos exclusivament homes que hagin iniciat el procés amb els serveis d'immigració. Una mesura que segons el primer ministre, Rishi Sunak, contribuirà a estalviar els contribuents i reduirà la pressió sobre els hotels.
Tot i això, nombroses associacions de drets humans han mostrat el seu rebuig pel que consideren un atemptat contra la llibertat i la dignitat dels usuaris de la barcassa, que no podran desembarcar sense autorització. El Consell de Dorset, liderat pels conservadors, i el parlamentari també conservador Richard Drax, s'han sumat a les veus crítiques. Construïda el 1976, la barcassa ja va ser utilitzada pels Països Baixos fa dues dècades per allotjar immigrants. Fins ara es trobava al port de Gènova, base des d'on s'oferia com a residència flotant i d'oci adreçada a un públic jove i d'escàs poder adquisitiu.
"Una vida a bord de luxe", es llegeix encara a la web de la firma comercialitzadora, que destaca el bar i les sales de jocs amb dards i billar.
Tot això deuen ser els valors europeus dels que tant s'en vanten sovint els governs.