En el cas de Pilar, la casa on viu des del 1993 es va fer mitjançant un sistema d'autoconstrucció. La fórmula és senzilla: una empresa, sempre local i mai multinacional, s'encarrega de construir l'habitatge, i els peons d'obres són els futurs propietaris. Mentre s'estan fent les obres es van sumant les hores de feina dels peons, i quan es lliuren les claus es fa el compte d'aquelles hores i es descompta del preu final. Si escau, quan va entrar a casa seva amb el seu marit i el seu fill de quatre anys, el compte a pagar li va sortir per menys de 20 euros al mes. I és una quantitat a perpetuïtat. És a dir, la petició del Sindicat d'Inquilines que els contractes de lloguer siguin indefinits ho tenen assumit en aquest poble sevillà fa dècades. Pilar paga a l'Ajuntament. La casa és del poble i ella viu de lloguer per una quantitat que sempre podrà assumir. Ara, explica a elDiario.s'està gestionant que la casa passi a la seva propietat, mitjançant una negociació per a la qual afirma no tenir pressa, de manera que la casa passi el fill en herència quan arribi el moment.
"Al principi, quan vam començar, com que no sabíem el que calia fer, veníem la parella a treballar. Vam obrir fonaments, vam fer tot el que vam poder", explica Pilar, alhora que recorda que quan se'ls va oferir aquesta possibilitat no tenien ni idea de res relacionat amb la paleta, però van tirar endavant l'obra com a peons, i, quan van acabar la seva feina, i, quan van acabar va resultar que pagarien sempre menys de 20 euros al mes durant tota la vida. Pilar és una propietària “normal”, com qualsevol de qualsevol part del país. Paga l'IBI i tots els impostos i està gestionat amb l'Ajuntament la propietat total. Per a ella, com per a moltes persones, és la única manera de tenir un sostre a un preu assumible. Ella treballa al camp i té una gelateria. Ara, vol que casa seva passi al seu fill, de manera que segueixi a la família.
"No és un miracle, és gestió" Explica des del seu despatx Sergio Gómez, l'alcalde del municipi, de Con Andalucía, que fer que tots els veïns tinguin un sostre assumible no és cosa d'un miracle, sinó de gestió, i forma part de la manera concreta que tenen de veure la política i la gestió pública en aquest poble.
A Marinaleda no hi ha cadenes de supermercats ni empreses nacionals importants que puguin competir amb el comerç de tota la vida. Si una gran constructora volgués aixecar una promoció de cases al poble, no ho pot fer, perquè el Ple municipal votaria en contra de l'ús dels terrenys per a aquest fi.
L'alcalde és professor d'Història a l'institut de la localitat i no cobra per la feina a l'Ajuntament. Cap regidor rep diners, ni tan sols per assistència als plens o comissions informatives. La piscina municipal es fa servir a l'estiu per sis euros al mes, i per 12 tenen plaça els nens a la guarderia municipal. L'alcalde explica que casa seva la va construir treballant com a peó, i ara li paga el lloguer oportú a l'Ajuntament, com un veí més.
Molt a prop de l'Ajuntament s'aixequen 10 adossats, d'una banda, i 14, de l'altra. Són 24 habitatges que es lliuraran per un lloguer de 15 a 20 euros. Són adossats perquè a Marinaleda no s'hi construeixen edificis, només cases d'una o dues plantes com a màxim. Però per tirar endavant aquesta política cal l'ajuda de la Junta d'Andalusia, que, de moment, sembla que no arriba. Sergio Gómez recorda que el Govern va aprovar el Pla estatal d'habitatge 2026-2030, amb 7.000 milions d'euros per a les comunitats autònomes durant cinc anys. Almenys el 40% s'ha de destinar a la construcció o l'adquisició. "El Pla assigna a Andalusia 718,2 milions d'euros de finançament estatal durant tot el període 2026-2030, als quals se sumen com a mínim 478,8 milions d'aportació autonòmica, per a una inversió mínima total de 1.197 milions. Andalusia ha rebut ja 136,8 milions d'euros corresponents a 2026, però Marinaleda va presentar una nova promoció d'habitatge públic amb càrrec a aquests diners”. Però mentre arriba l'ajut de la Junta, les obres de la promoció d'adossats es troben a la seva última fase. Quan s'acabin, s'estudiaran les situacions personals de les persones sol·licitants i s'adjudicaran les cases. Un dels requisits és estar empadronat a Marinaleda dos anys abans de sol·licitar-les.
Encara no hi ha data per al lliurament de les cases, però l'alcalde no les vol endarrerir massa quan les obres estiguin acabades. A partir d'aquí vol treballar en altres promocions, però sempre amb la idea d'adaptar la quota a les necessitats dels veïns, amb l'Ajuntament com a casolà i amb quotes que impedeixin sempre que ningú sigui desnonat. Fermin Cabanillas, a el diario.es

4 Comentaris
He leído tanto y tan variado que parece de un cuento de hadas.
ResponEliminaSí es verdad que se puede acceder a una vivienda unifamiliar por unos 15–20 euros al mes, pero es el resultado de un programa de autoconstrucción social, cedido en uso sin posibilidad de especular ni vender, y enfocado a la comunidad local, pero en una capital tan grande como Barcelona lo veo sino imposible, si irrealizable.
Salut
Ja sé que a Barcelona no és possible aplicar el de Marinaleda, però sí a bastants pobles de l'àrea Metropolitana, és una qüestió de voluntat. A la City de Londres ja fa molts anys que no hi viuen ciutadans, per cert, que a Londres hi ha més de 12 mil sense sostre. Hi ha una paraula que defineix la situació. Sobrietat
ResponEliminaSalut
¿De que vivía esta mujer cuando construía su casa?.El 66 % de los ingresos que recibe el Ayuntamiento de Marinaleda los recibe de transferencias de otros organismos, es decir, de otros ciudadanos que pagan esa "fiesta", no es magia, son nuestros impuestos. No es buena gestión, es que otros pagan la fiesta, que es diferente. Si todos hiciéramos lo mismo seria la quiebra.
ResponEliminaUn saludo
Ya estamos en quiebra al menos ética y moral con los pueblos. Además, Marinaleda no es de los pueblos andaluces que recibe más ayudas. En cuanto a esta señora trabajaba haciendo su propia casa con su pareja, poco hace falta para vivir, no dea de ser una inversión a corto plazo, ya tiene su negocio.
EliminaMarinaleda habría recibido en los últimos años, aproximadamente un 6,61 % menos de financiación que la media de los municipios andaluces. En la actualidad la evidencia disponible apunta a que el 63 % de Marinaleda es alto, pero no extraordinario dentro de la financiación municipal española, donde las transferencias suelen ser una de las principales fuentes de ingresos. Con los datos actuales no es que Marinaleda esté muy por encima o muy por debajo de la media de los pueblos andaluces de tamaño similar.
Saludos