NO TOTS SOM CABALLAS

Vinícius i Mbappé amaguen la samarreta de suport a Ceuta. Tercers - la Vanguardi
a

Ho expliquen diversos mitjans, entre ells La Vanguardia: Vinícius, Mbappé i Konaté es van negar a participar en l'acte de suport al poble de Ceuta que aquesta jornada estan oferint alguns equips de la Lliga. Els tres jugadors del Reial Madrid es van posar la samarreta amb missatge per a la ciutat autònoma, a la prèvia del partit davant l'Elx al Martínez Valerón, però van amagar el missatge.

“Tots som caballas”, deia la peça a la part del davant, mentre que a la part posterior posava “la nostra ciutat, la nostra passió”. Però els dos futbolistes francesos i el brasiler van amagar aquestes paraules, amb la tela doblegada, i res més entrar al camp es van treure la samarreta, cosa que va donar a entendre la seva disconformitat amb el gest.

La lectura que deixa aquesta notícia és clara: gest simbòlic del club, gest de distància dels jugadors. I, com sempre, en el futbol d’elit, els silencis diuen més que les paraules.

La prèvia del partit volia ser un acte de suport institucional —una coreografia comunicativa del club i de La Liga— amb el lema “Todos somos caballas”. Però Vinícius, Mbappé i Konaté van decidir no participar-hi: van ocultar el missatge, van plegar la samarreta i se la van treure tan aviat com van trepitjar gespa. Això, en comunicació política, és un no rotund. No calen declaracions, el gest és una forma de dissociació. La coincidència de tres jugadors indica que no és casualitat.

Sense especular, hi ha factors que sovint pesen en aquests casos: Rebuig a instrumentalitzacions polítiques — molts futbolistes no volen ser part de missatges territorials o identitaris que no senten com a propis. Jugadors d’origen africà o afrodescendent poden percebre aquests actes com a hipòcrites si no van acompanyats de polítiques reals. Per a un futbolista internacional, Ceuta és un símbol llunyà, no una causa emocional.

Parlava fa uns dies sobre Ceuta: "Vivas acusa el Govern espanyol d’abandonar Ceuta, però ell té abandonats els 10.000 o més ciutadans de el Príncipe”. Vivas acusa al Govern de no saber quants migrants hi ha a Ceuta, pero Vivas tampoc sap quanta gent viu o malviu a el Príncipe".

Això és el que fa que el gest dels jugadors tingui encara més lectura: quan la política juga a fer-se fotos, el futbol pot decidir no fer d’attrezzo. I el barri de el Príncipe —amb precarietat, manca de serveis, segregació i absència d’inversió— és la prova viva que la solidaritat institucional sovint és selectiva.

El que ha passat no és una anècdota: és un xoc entre el relat oficial i la percepció individual. Els clubs volen mostrar unitat; alguns jugadors prefereixen no participar en un missatge que consideren aliè, oportunista o incoherent. Tots tenen les seves raons, però després que no em vinguin els inquisidors de torn, dient que els futbolistes no es mullen a l'hora de manifestar-se. Són els mateixos que defensen la Llibertat d'expressió, sempre que aquesta expressió sigui la que ells defensen.

A tall d'inventari, la idea d'aquest lema 'samarreter' no és de la Federació Espanyola, li la Lliga, ni la AFE, ni del Real Madrid, ni del Llevant. El lema l'ha llençat l'Associació d'Empresaris Valencians, una associació presidida per..., no es podia saber: Vicente Boluda, balam bem bo, el 'del chorreo' i expresident del Real Madrid. A banda, aquest tipus d'acte, s'ha de comunicar abans a la Lliga perquè doni el seu permís, cosa que no s'ha fet, o almenys no ho ha reconegut oficialment la Lliga.

Veurem que passa amb els partits d'aquesta nit. No tots som caballas, como no tots erem Charlie Hebdo.

28 Comentaris

Més recent Anterior