CIUTADÀ PUIGDEMONT

Carles Puigdemont ja pot tornar legalment a Espanya. I així, nou anys després del referèndum il·legal i l'efímera declaració d'independència, es donen per fi les condicions perquè es tanqui una etapa en la qual l'estat de dret ha acabat per sobreposar-se a un dels majors desafiaments que ha sofert en democràcia. Després que el Tribunal Suprem hagi aixecat l'ordre de detenció que pesava sobre ell seguint les instruccions del Tribunal Constitucional, l'expresident de la Generalitat té via lliure per a tornar. Les decisions judicials, que també tenen efectes sobre altres líders del procés com Oriol Junqueras, confirmen que la llei d'amnistia aprovada per les Corts en 2024 no sols era jurídicament viable en el nostre sistema institucional, sinó que, com va dictaminar aquest estiu el Tribunal de Justícia de la UE, també encaixava en el dret europeu. Encara que l'aplicació de la mesura de gràcia hagi trigat a completar-se més del desitjable, la discussió pot ara abandonar el terreny judicial i tornar al polític, d'on mai degué sortir.

És la fi d'una etapa, que coincideix a més amb una convocatòria electoral desencadenada per la negativa de la formació que lidera Puigdemont als decrets d'habitatge del Govern. Va ser precisament Junts el partit que va facilitar fa poc més de tres anys l'inici d'aquesta legislatura a canvi de l'amnistia. Que hagi passat tant de temps abans de completar-se el procediment no deixa de ser una anomalia, i dona una idea de les resistències que aquesta mesura va provocar en la política, la judicatura i en part de la societat. Abans, durant i després de les negociacions amb Junts es van organitzar successives manifestacions que van accentuar el clima de polarització que ha condicionat aquesta legislatura i van desembocar en les protestes enfront de la seu del PSOE a Ferraz. La reacció del Tribunal Suprem, buscant dreceres per a impedir l'aplicació d'aquesta llei controvertida, ha estat un altre element determinant en la tensió que aquests últims anys s'ha viscut entre el poder executiu i una part del poder judicial. La veritat és que, al costat dels indults als dirigents de l'intent secessionista, la posterior amnistia ha contribuït a pacificar la vida política catalana. L'urgent ara és que el retorn es faci efectiu sense noves maniobres dilatòries, i que es pugui girar full d'una vegada després dels anys perduts del procés.

La decisió del Constitucional i l'aixecament de l'ordre de detenció per part del Suprem han de permetre que Puigdemont i els altres dirigents del procés tornin a exercir els seus drets polítics. Aquest retorn a la normalitat serà possible a pesar que bona part dels beneficiaris, començant per l'expresident, no han fet cap mena de reconeixement públic de responsabilitats ni tampoc han mostrat cap intenció de descartar en el futur altre moviment com el de 2017. Però això demostra, precisament, la força d'un sistema capaç de perdonar i integrar en ell als qui van intentar fer-ho fallida.

Puigdemont va trencar les normes democràtiques establertes i ara són aquestes mateixes normes les que l'autoritzen a tornar a Espanya com un ciutadà més, sense risc de ser detingut, i a participar, si així ho desitja, en la política electoral o les urnes seran el seu únic jutge. Encara que tard, les aigües tornen al seu llit i aquest és el veritable valor i la força de l'ordre constitucional que ho ha permès. - El País, la foto es de Laia Ros