El president del Govern, Pedro Sánchez, i la portaveu del Grup Parlamentari Junts, Miriam Nogueras, durant una trobada a la Moncloa - Carlos Luján / EP - Jordi Juan Raja a la Vanguardia.

L'efecte papallona va ser una teoria popularitzada pel meteoròleg Edward Lorenz el 1972 que consistia que un canvi diminut en unes condicions físiques determinades pot provocar un efecte grandíssim en el comportament d'un sistema no lineal com pot ser l'atmosfera. I així va néixer la popular idea que l'aleteig d'una papallona a Austràlia podria causar un huracà als Estats Units. Doncs bé, el desnonament de l'octogenària Maricarmen Abascal, ja important, està causant una cadena de conseqüències que van molt més enllà del futur d'aquesta pobra dona. Els decrets que el Govern pretenia convalidar avui per frenar el malestar social existent per la crisi de l'habitatge han posat en peu de guerra el sector immobiliari, que considera que vulneraven el dret a la propietat, provocarien un augment dels litigis i causarien efectes encara més negatius al mercat perquè es desincentivaria el lloguer.

El Govern insisteix que els presentarà, però no compta amb prou suports. La clau la tenia Junts, i ahir a la nit va decidir demanar a l'Executiu que els retiri i n'elabori uns de nous.

L'efecte papallona té tot el sentit, perquè, si perdés aquesta votació, hi havia qui especulava obertament ahir amb un avançament electoral. La redacció d'aquests decrets ja va ser fruit d'una gran tensió entre els dos partits del Govern, el PSOE i Sumar, que va estar a punt de provocar la ruptura entre tots dos. Un nou fracàs al Congrés, després de tres intents d'aprovar mesures sobre l'habitatge, i el malestar dels sindicats d'inquilins, que esperen com a aigua del maig aquests decrets, podria ser un argument de pes per avançar la cita amb les urnes.

La pressió sobre Junts va ser ahir majúscula. Del Govern, d'una banda, i dels grups que donen suport als propietaris, de l'altra. Paradoxes de la política: just al cap de pocs dies que el TC permeti la tornada de Carles Puigdemont, el seu partit pot provocar sense voler-ho que es posi punt final a la legislatura. Venen dies decisius. Jordi Juan Raja.

Més que l'efecte papallona, ​​la decisió de junts em recorda la faula de la granota i l'escorpí: (fragment final)

—Com sé que no em picaràs una vegada que estiguis sobre la meva esquena? Els escorpins tenen fama de ser molt dolents.

—Doncs no et picaré, perquè si ho fes, ens enfonsaríem tots dos —va respondre llavors l'escorpí.

I podia ser cert, per la qual cosa la granota es va quedar convençuda i va decidir ajudar l'escorpí. Al cap ia la fi, no suposava cap feina, només havia de nedar d'una riba a l'altra, com ella solia sempre fer.

I així va ser com l'escorpí va pujar sobre la seva esquena i, sense més dilació, la granota va començar a nedar en un silenci complet. Tot semblava anar bé i la granota estava alegre, ja que tots dos es trobaven, sense problemes, a punt d'arribar a l'altra riba. Just després, però, la granota va sentir com un dolorós fibló clavant-se a l'esquena: l'escorpí l'havia picat!

I com que el verí dels escorpins és ràpid a actuar, la granota ja no es va poder moure i tots dos van començar a enfonsar-se. Amb les seves últimes forces, la granota va preguntar a l'escorpí per què ho havia fet, si tots dos s'enfonsarien al rierol.

—Em sap greu, granoteta —va dir l'escorpí—, però és la meva naturalesa, no puc fer res més. I encara que volgués ser diferent, no podria canviar el que soc.

Després d'aquelles paraules, l'escorpí i la granota van desaparèixer per sempre, enfonsant-se al fons del rierol. 

Descansin en pau juntsxcat i el que en quedi del PSoE.