2035, L'ANY DEL MOVILMIENTO

 Tan bon punt els avenços tecnològics ho van permetre, l’Administració va manar inutilitzar els mòbils sempre que es fessin servir mentre es camina a més de 2 km/h. Al principi hi va haver caos i la mesura va provocar dos efectes:

1. Efecte ‘Muñecas-de-Famosa-se-dirigen-al-portal’: milions de persones caminant amb les passes curtes d’un pingüí, rígidament i sense ni tan sols doblegar els genolls, per evitar que l'aparell quedés anul·lat per superar la velocitat establerta.

2. Efecte ‘Estàtues de Xian’: milions d’individus aturats a les voreres si volien consultar els seus mòbils, palplantats per dignitat, perquè no se’ls comparés ni de broma amb els pingüins.

La iniciativa també va excitar tot de sindròmics d’abstinència, que van sortir a protestar al carrer amb la llanterna dels smartphones com a arma per encegar les forces antidisturbis. Tot impulsat pel Movilmiento, un corrent contestatari sorgit a les illes Catilinàries i que es va estendre a vol de dragó, ràpid per tot arreu.

Les autoritats tenien raons per prendre una mesura tan radical. Feia anys que la gent ja no es desplaçava, sinó que deambulava. Ho feien mecànicament pel carrer, a la manera de coreografia somnàmbula, on el cos es movia per inèrcia biològica mentre el centre de gravetat de la consciència (o allò que en quedava) reposava a quilòmetres de distància, atrapat dins d’un requadre de vidre lluminós i brillant d’unes 6,1 polzades.

Per molt que alguns haguessin fet un pas endavant en l’escala evolutiva humana a homo appleus i homo androidus, amb una visió perifèrica i orientació espacial al marge dels cinc sentits i la intuïció per esquivar un xoc frontal amb qualsevol accident que s’interposés en el seu camí, les dades continuaven estant del costat de les autoritats: estudis confirmaven que el 53% dels vianants que utilitzaven el mòbil havien topat alguna vegada amb un altre passejant, un fanal, un arbre, una porta corredissa que no va córrer. O havien trepitjat un gos. I aixafar-lo implicava una mossegada instantània; cada xoc amb una porta corredissa era un trencadís gaudinià que malauradament s’havia de reparar; cada cop a un arbre, un niu de cotorres a terra; cada impacte amb un fanal, un led fos; cada trompada entre vianants, dos milions de neurones. Massa despesa pública.

Les mesures quirúrgiques del passat havien fracassat. El 2017, Honolulu es va convertir en la primera ciutat del món que prohibia als vianants fer servir el mòbil mentre travessaven el carrer o un pas zebra. Lituània va posar en marxa la mateixa disposició. També Yamato el 2020 i Itàlia el 2026. En ple 2032 calia acabar amb la zombificació de la societat i aquella deambulació sense rumb aguditzada en milers de milions d’ànimes alimentades d’una renda bàsica universal, després de ser alliberades del món laboral per la intel·ligència artificial. Una IA que havia assumit des del 2030 totes les professions del món, excepte la d’electricista, la de llauner i la d’àrbitre de futbol (aquesta última, per negativa expressa de la mateixa IA).

Aviat la societat va acabar rebutjant el Movilmiento i acceptant la prohibició del mòbil a més de 2 km/h, que va evitar accidents a peu, però també en la xarxa viària. Perquè la distracció als cotxes per l’ús de l'smartphone va passar a la història, i d'entre les distraccions, la sinistralitat del 88% es va enfonsar a zero.

Es va posar fi a l’època en què milers de ciutadans fugien esparverats quan aixecaven el cap i veien un arc de Sant Martí que no havien vist en sa vida, amb els colors més definits que els de la pantalla del mòbil. També a la mesura dels rebels de cap ben alt, que caminaven aplaudint per fer que els zombificats aixequessin la vista.

El 2035, la gent torna a llegir massivament poesia. I al carrer, la que no en llegeix, torna a mirar-se a la cara i als ulls. I al bus i  al tren se somriuen asseguts els uns davant dels altres, perquè entenen, arribats fins aquí, que tot ha estat una broma.  Àlex Tort Sagués, la vanguardia, l'imatge és de Designer