EL CLUB DEL RELLOTGE

Vox ha anunciat que la seva campanya girarà entorn de tres eixos programàtics: la prioritat nacional, la desregularització i la remigració. Aquesta tríada funesta evoca una història. Comença amb la fundació, en 1974, a França, del Club de l’Horloge. Els seus fundadors són antics alumnes de l'Escola Nacional de l'Administració, la cèlebre ENA, creada per de Gaulle i enterrada per Macron, tòpicament descrita com la pedrera de la classe dirigent de l'Hexàgon. I el que singularitza aquest laboratori d'idees són els seus vincles amb el Grup de Recerca sobre Civilització Europea (Grece, per les seves sigles en francès). Des de 1968, el Grece treballava per a revifar el pensament de la ultradreta rememorant les teories de la “Revolució Conservadora”, l'etiqueta que Armin Mohler havia usat en la segona postguerra mundial per a blanquejar els nexes d'autors com Carl Schmitt o Ernst Jünger amb el nazisme. Alain de Benoist, la seva cara més visible, solia citar a Gramsci per a argumentar que la conquesta de l'hegemonia cultural havia de precedir l'assalt al poder. Els fundadors del Club de l’Horloge tenen pressa i pensen que no n'hi ha prou amb reactivar teories i ja ha arribat el moment d'articular les reflexions doctrinals amb propostes polítiques concretes. 

El seu secretari general, Jean-Yves Le Gallou, no va trigar a promoure la confluència de l'agenda de l'extrema dreta amb la del liberalisme reinventat o neoliberalisme de la Societat de Mont Pelerin de Hayek i Friedman, on es donava per obsolet el vell principi liberal de la lliure circulació de persones. El llibre La préférence nationale (1984), que va publicar com a president de la comissió del club sobre la immigració i on fomentava un “liberalisme nacional”, va posar en circulació el concepte de prioritat nacional, ara esgrimit per Vox, relacionant-lo amb la crisi de l'Estat de benestar i la necessitat de retallar-lo. El nacional-liberalisme a la carta no és un invent de l'elit tecnològica desregulacionista afí al moviment MAGA. 

Després de publicar La préférence nationale, Le Gallou, que militava en el centre de Giscard, va ingressar en el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, l'antecessor de l'actual Reunificació Nacional, que va assumir el concepte com a imatge de marca. Ara ja no està, però continua fent propaganda des d'altres plataformes ultres per a moure encara més la famosa finestra de Overton, amb l'objectiu de fer assumibles o populars idees considerades d'entrada inacceptables. Enguany ha publicat un altre llibre amb un títol que també ressona en el programa de Vox: remigració. La remigració, és a dir, la deportació dels immigrants no europeus i dels seus descendents, és el lema de moda entre els moviments identitaris. I Le Gallou anava a dirigir el fòrum sobre aquest tema del passat dissabte en Le Plessis-Robinson, prohibit després de l'atac racista en Trappes. El desplaçament cap a la dreta del marc de la finestra sembla cada vegada més accelerat. - Josep Maria Ruiz Simon en La Vanguardia.