Acaso el tiempo de nacer ya se ha pasado y los desnudos monos caminamos hacia el ocaso - Inma Arrabal.

 L'accident de l'AVE no és el problema. És el símptoma. La gota que ha fet vessar un got que fa anys que s'omple d'improvisació, incompetència i decisions preses per persones que sovint coneixen allò que gestionen només per referència. Mentre els ciutadans acumulen retards, avaries i serveis cada cop més precaris, la política continua més preocupada per la pròxima piulada que per garantir que les coses funcionin. I potser aquí rau el veritable problema: hem confós governar amb fer política.

Necessitem gestors eficients - Mentre a les nostres institucions tenim polítics de segona, dirigint la gestió i prenent decisions sobre sectors i indústries que coneixen per referències, tenim la desgràcia que pocs són els exemples de lideratge per part d'experts. Però hi ha certes àrees en què, per objecció, o potser perquè hi ha major visibilitat de possibles talents a retornar i tenim molta gent vàlida trucant a la porta de la direcció i gestió, no succeeix amb tanta assiduïtat.

Que quedi clar que no m'agrada ni crec en l'actual sistema parlamentari de la partitocràcia, però tampoc crec en l'assembleari que és el més semblant a Can Garlanda. Qualsevol que hagi treballat en una empresa mitjana o gran, sap que perquè aquesta funcioni ha d'haver-hi algú que mani, que gestioni i delegui els càrrecs en professionals, i per això en l'àmbit de  País, el que sobra i no val són els partits polítics, només calen gestors professionals per gestionar - valgui la redundància - la gestoria. Perquè en el fons, El Govern Espanyol o el de la Generalitat no són més que una gestoria que administra les normes i instruccions que li venen donades des de Brussel·les.

Els partits polítics són el gran error, la xacra de la democràcia, l'error més gran que ha comès mai aquesta. Si algú és capaç de donar-me una sola raó que justifiqui els partits polítics li prendré en consideració, però no m'ho creuré, ni li faré cas, no existeix. Potser en altres èpoques podien tenir algun sentit, però actualment com els sindicats, són dos ens que no serveixen per a res i a sobre costen molts diners a l'Estat. I de la mateixa manera que actualment no hi ha res que distingeixi un partit de l'altra banda dels tics que per guió els corresponen, entenc que s'haurien de suprimir ja, igual que les autonomies, un altre ens inútil i onerós. Que els gestors professionals gestionin les gestories de cada país i el Rei o un consell de savis vigili als gestors. L'estalvi econòmic seria brutal, i la quantitat de problemes que evitaríem enorme, ah!, i tot, perquè les coses funcionessin, només caldria, i un gestor la té, una qualitat de la qual els polítics no saben ni el nom, ni l'aplicació ni el seu significat, es diu sentit comú i professionalitat.

He de manifestar, però, que la gestoria té també un problema, en el fons el mateix problema que els partits polítics o les religions: el factor humà, i aquest no hi ha déu que l'arregli, I el més segur és que aquesta gestoria acabés en una dictadura. Per tant, el que necessitem són polítics que legislin per obtenir efectes a llarg termini, no un titular per a demà, ni estar pendents de l'última piulada. Que es preocupin de la ciutadania, no de les seves batalletes. Que vulguin governar, no trontollar i treure pit. Polítics que negociïn amb habilitat, discretament. Discreció, si us plau! No volem més de polítics que posen, que es fan selfies, no se sap si el que volen és millorar el país o triomfar a Twitter.

És evident que hi ha diputats, alcaldesses, ministres... competents, treballadors, dialogants. Estic convençut que són majoria, però la maquinària del partit els engoleix i envileix. Si no separem el gra de la palla, ens arrisquem que ells també acabin al carrer, substituïts per dictadors i pallassos. Però com els partits no seran erradicats, mentre les llistes electorals siguin tancades, no hi ha res a fer.