Els frigorífics dels supermercats també són al punt de mira, dins els ciberatacs i vulnerabilitat de les infraestructures quotidianes. Els atacs patits per supermercats de Suècia, Bèlgica i Estònia, similars als registrats setmanes abans a França, reobren el debat sobre la protecció de sistemes essencials per a la distribució alimentària i sobre l'abast de les noves amenaces híbrides en una economia cada cop més digitalitzada.

Una nova onada de ciberatacs contra sistemes de refrigeració comercials ha afectat aquest dilluns supermercats de Bèlgica, Suècia i Estònia, tot just unes setmanes després que incidents similars provoquessin pèrdues milionàries en centenars d'establiments francesos. Segons han informat diverses cadenes de distribució europees, els atacs van alterar remotament el funcionament d'equips de refrigeració i congelació, cosa que va provocar augments anòmals de temperatura que van obligar a retirar i destruir grans quantitats d'aliments. En alguns casos, els sistemes van arribar a expulsar aire calent i van deixar de mantenir la cadena de fred necessària per conservar els productes.

Les incidències registrades a Suècia van afectar establiments de les cadenes ICA i Coop. Un dels casos més cridaners es va produir a la localitat de Sjöbo, on alguns congeladors van aconseguir temperatures de fins a 50 graus centígrads. A Bèlgica, supermercats de Delhaize, Carrefour i Spar també van notificar problemes similars durant la matinada, rebent alertes que advertien d'un increment sobtat de la temperatura a les instal·lacions.

Les primeres investigacions apunten a una metodologia semblant a la detectada a França durant el mes d'octubre. Segons empreses especialitzades en la instal·lació d'aquests sistemes, els atacants haurien activat remotament el mode de descongelació dels equips, inutilitzant temporalment la seva funció de refrigeració. De moment, les autoritats no han atribuït els atacs a cap grup concret ni han confirmat si hi ha una coordinació entre els incidents registrats a diferents països. Tot i això, el caràcter simultani dels atacs i la repetició dels mateixos procediments han elevat la preocupació entre responsables de ciberseguretat i operadors d'infraestructures essencials.

Tot i que un supermercat no sol considerar-se una infraestructura crítica en el sentit tradicional del terme, aquests successos posen en relleu la creixent dependència de sistemes digitals per garantir el subministrament quotidià de béns bàsics. L'alteració d'equips de refrigeració no sols genera pèrdues econòmiques directes, sinó que també pot afectar la disponibilitat d'aliments i l'estabilitat de determinades cadenes logístiques.

Fa anys que els experts alerten sobre la vulnerabilitat dels sistemes industrials connectats a internet, especialment aquells desenvolupats en una època en què la ciberseguretat ocupava un paper secundari. Sectors com l'energia, el transport, l'abastament d'aigua o la indústria alimentària utilitzen tecnologies operatives la protecció de les quals s'ha convertit en una prioritat estratègica per a governs i empreses.

En aquest context, els incidents recents tornen a situar sobre la taula el concepte de guerra híbrida, entès com l'ús combinat d'eines tecnològiques, econòmiques, informatives o de sabotatge per generar pertorbacions sense recórrer necessàriament a mitjans militars convencionals.

Això no obstant, convé evitar conclusions prematures. A hores d'ara no hi ha proves públiques que permetin vincular aquests atacs amb un actor estatal o amb una operació geopolítica coordinada. Els responsables podrien ser grups criminals especialitzats, organitzacions amb motivacions ideològiques o fins i tot actors interessats a causar danys econòmics o desestabilització puntual. El que sí que sembla evident és que la digitalització ha ampliat de manera significativa el nombre d'objectius potencials. Si fa tot just uns anys la preocupació se centrava en centrals elèctriques, xarxes de transport o instal·lacions governamentals, avui també apareixen al radar sistemes tan quotidians com els frigorífics d'un supermercat.

La lliçó principal d'aquests episodis és que la seguretat informàtica ha deixat de ser una qüestió exclusivament tecnològica per convertir-se en un element fonamental del funcionament econòmic i social. Quan una fallada digital pot afectar el subministrament de productes bàsics, la frontera entre el món virtual i la vida quotidiana resulta cada cop més difusa. Seguim malvivint en la ciutat alegre i confiada.