Si d'una cosa hem estat mancats els catalans tot i ser bilingües al llarg de la nostra història, aquest és sens dubte el del domini de les llengües. Potser l'explicació pugui estar a haver tingut una llengua imperial massa propera o potser, més modernament, en haver tingut uns plans educatius que, des que existeixen, no han sabut incorporar els idiomes amb naturalitat al nostre imaginari. (a batxillerat als 12/13 anys ens ensenyaven Llatí i Francés). Pitjor ho tenen els espanyols que en això van unes quantes passes rere nostre.
Però també és cert que en aquest país aquesta mancança ha donat i segueix donant de menjar a molta gent. L'ensenyament de l'anglès, és en si mateixa tota una indústria puixant, i també ho són, encara que en molta menor mesura, el francès, l'alemany i, darrerament, amazic o el xinès. Això afecta només i en part a la gent jove, és pales el poc domini dels idiomes per part del adults i no dic ja dels nostres polítics, no els d'aquí, tant Pujol, com Mas o Puigdemont parlen diversos idiomes, però els polítics i en general empresaris espanyols tenen aquesta assignatura pendent. Mariano Rajoy o el traspassat Emilio Botin en són un clar exemple.
Per això suposo que els que s'aprofiten d'aquesta mancança dels espanyols amb els idiomes, no els hi haurà fet cap gràcia l'anunci de l'empresa americana Weverly Labs. Aquests laboratoris han anunciat el llançament aquest estiu d'un dispositiu que per 200 euros és capaç de traduir en microsegons és a dir, en temps real- una conversa en qualsevol idioma, segons expliquen diversos mitjans. De moment, el dispositiu funcionarà en anglès, francès, italià, alemany i espanyol. En el futur la companyia vol ampliar llengües, si bé caldrà pagar un plus al marge del dispositiu, lo qual vol dir que tambè en això als catalans si tenim sort en podrem gaudir, però per var¡ar pagant.
Sens dubte es tracta d'una notícia molt dolenta per a les acadèmies d'idiomes, perquè un dispositiu així condemnarà a l'atur a milers de persones, que no és cap bajanada. Però estava clar que tard o d'hora això arribaria.
I per veure-li algun aspecte positiu, penseu en què ja mai més els presidents del govern espanyol faran el ridícul pel món, almenys per la cosa de l'idioma, l'altre, malauradament és inevitable.