Bars i restarurants han d'abaixar la persiana a les cinc (l'hora del te). Grups de joves i no tan joves s'amunteguen a les places, als bancs, a les escalinates d’algun edifici o a qualsevol espai que ho permeti. La festa continúa, i per fer encara més contradictòria l'escena, molts porten a les mans una llauna de beguda, un vas de plàstic o alguna cosa de menjar comprada en un lloc de menjar per emportar o fins i tot repartit per algun ciclista de Glovo.
Una mesura d'aquelles que no enten ningú, com el fet de que alomojó, un ranvespre d'aquests puguin obrir els restaurants per servir sopars, pero que es veu hauran de tancar a les 5 de la tarda i tornar a obrir a les 7 fins les 10. Tot plegat un desori. Mentre el país intenta resoldre el misteri de qui hi ha darrere del Procicat, i les seves controvertides decisions. Un misteri més complex que el de la Santísima Trinitat; el portant-veu oficial del Govern és el Sr. Samper, el conseller de les hosties y bales de foam, amb algun cameo d'Alba Vergés l'amiga d'OrIol Mitjà, del grup Os Resentidos. Mentre, el Vicepresident en funcions de President interí, no apareix enlloc, no hi és, ni se l'espera, enfeinat com està intentant formar govern per deixar de ser Vicepresident en funcions de President i ser President de la Generalitat de Catalunya en funcions tutelades des de Waterloo.
Es veu que demà hi ha una reunió important a Lledoners per arribar a un acord d'Investidura, diuen que Junqueres odia a no se qui per no sé què, i aqui estem encallats, esperant a veure si el dia 1 de maig sona la flauta i tenim - per fi - Govern. Al final com a l'acudit del gat de l'Eugenio, la gent els dirà que ja es poden fotre la investidura pel cul. A tot aixó em temo que no podrem aclarir perquè els caps de setmana no es vacuna i qui collons són els membres responsables del Procicat que maldestrament gestionen la cosa aquesta de la pandèmia. Hi ha algú més?
Dempeus sota la bròfega pandèmia, país fatal, país aimat.
