Tinc un amic que ha decidit abandonar les xarxes socials i recuperar el rellotge de polsera de tota la vida per no mirar tant l'hora al mòbil i evitar així caure atrapat a les urpes. Tots dos hem llegit un llibre que darrerament no faig més que recomanar (El valor de l'atenció, de Johann Hari) i som una mica més conscients del temps que perdem a veure o llegir continguts que no ens aporten res interessant, però que se'ns presenten de manera que quedem enganxats sense remei, escriu Lola Garcia a la vanguardia.
Tots hem notat una pèrdua de la capacitat de concentració. Ens hem convençut estúpidament que les nostres habilitats abasten la multitasca. Som addictes a l'acceleració, a una sobre estimulació provocada pel bombardeig constant de continguts que, per aclaparador, ens impedeix analitzar i discernir allò veritable del fals i, sobretot, allò interessant del banal, alhora que ens incita a tenir opinió sobre qualsevol cosa ia jutjar en qüestió de segons. El pànic s'escampa a l'avorriment. És una lluita que el meu amic i jo perdrem, segur, perquè no estem posant a prova la nostra força de voluntat, sinó que estem lluitant contra un Goliat de multinacionals tecnològiques que destinen ingents recursos i ments molt preparades per idear com mantenir la nostra atenció enfocada en els seus productes i aconseguir així més rendibilitat.
Ara que la intel·ligència artificial obre nous camins que canviaran el món a una velocitat que obligarà a un enorme exercici d'adaptació se'ns recorda allò que la tecnologia no és nociva de per si, que és de gran utilitat, que el que és dolent pot ser l'ús que en fem els éssers humans. I és cert. Però resulta que no es tracta de com utilitzem el meu amic o jo ChatGPT, sinó que el que és rellevant és a quines mans està aquesta eina i per a què la farà servir. Joe Biden, amb bona intenció, però també amb certa ingenuïtat, es va entrevistar fa uns quants dies amb els propietaris de les grans corporacions tecnològiques per demanar-los que apliquin l'ètica i no la cobdícia a l'explotació de la IA. Diuen que ChatGPT no té sentit de l'humor perquè si no, segur que encara s'estaria morint del riure.
L'atenció ha entrat en una crisi profunda. Quins són els motius? Qui ens l'està robant? I encara més important, com podem recuperar la nostra capacitat de concentració? Un assaig demolidor que indaga en una de les grans epidèmies del moment i en les seves possibles solucions. Segons alguns dels darrers estudis publicats, els adolescents només són capaços de concentrar-se en una tasca durant seixanta-cinc segons, mentre que els adults amb prou feines poden aguantar tres minuts. Com molts de nosaltres, Johann Hari és conscient del perill que suposa l'omnipresència de les pantalles, així com d'aquesta necessitat imperiosa que ens assalta de passar constantment d'un dispositiu a un altre sense aixecar la vista. Avui dia, aconseguir l'estat de concentració necessari per emprendre feines intel·lectualment complexes i exigents és gairebé una quimera.
Hari va decidir entrevistar els principals experts en concentració humana per identificar les causes d'aquesta crisi. A El valor de l'atenció desglossa els dotze factors que la van generar –des de la nostra incapacitat de deixar fluir la ment fins a la contaminació a les ciutats–, i denuncia les poderoses empreses que ens estan robant el focus. A més, ens donen les eines per entendre la situació, defensar-nos i recuperar la nostra capacitat de viure amb atenció.
Pregunta't si tens la capacitat d'atenció suficient per llegir aquest llibre. Si és que sí, endavant, llegeix-ho. Si no… aleshores amb més raó encara. Aquesta és la conclusió a què arriba Hari.
