Un ciutadà japonès va decidir fa 15 anys minimitzar la presa de decisions a la seva vida i des d'aleshores menja sempre el mateix, vesteix igual i segueix una rutina diària fixa. Segons les seves paraules, això li permet confrontar menys tensió mental i ser més eficient a la feina. Quan Go Kita, de 38 anys, va començar a treballar a la indústria de la informació, fa 15 anys, va descobrir que es deprimia en haver de prendre moltes decisions a la feina. Per resoldre aquest problema va decidir prendre exemple d'una antiga estrella del beisbol japonès, Ichiro Suzuki, que va seguir una rutina estricta i una dieta monòtona durant set anys i, com a resultat, va aconseguir una concentració extrema i èxits a la seva carrera esportiva. Així, Kita ja fa tres lustres que manté aquest "estil de vida sense decisions": esmorza nous i ramen, esmorzar pit de pollastre i sopar porc saltat amb brots de soja. Per garantir una dieta equilibrada, també pren dosis fixes de suplements dietètics. A més, té camises, pantalons, mitjons i roba interior en models i colors idèntics. Les seves rutines diàries, com ara afaitar-se i rentar la roba, també estan programades sense cap variació.
En certa manera als que hagin vist Perfect Days de Wim Wenders, no els sorprendrà aquesta història, encara que Kita no és l'únic que s'ha acollit a aquest estil de vida, la febre dels hikikomori està cada cop més estesa al Japó. El hikikomori s'ha descrit com un fenomen psicopatològic i sociològic en què les persones es retiren completament de la societat durant aun temps, i es reclouen a casa amb l'objectiu d'evitar qualsevol compromís social com l'educació, l'ocupació i les amistats. Entenc que el cas de Kita no és exactament igual al dels Hikikomori, però té molts paral·lelismes.
