L'ÚLTIM TUIT ABANS DE L'ATAC


Només una hora abans de l'atac contra la redacció de 'Charlie Hebdo', la revista satírica franceses va publicar a Twitter la imatge del líder de l'Estat Islàmic. L'últim tuit de 'Charlie Hebdo' era una felicitació de Nadal amb el text "Al Baghdadi també us felicita", i en la qual una il·lustració d'Abu Bakr al Baghdadi diu: "... i, sobretot, salut".

Els caricaturistes de 'Charlie Hebdo' van representar al Baghdadi amb el dit índex de la mà dreta aixecat, un gest que s'entén comunament entre els islamistes radicals com una al·lusió al 'tawhid', la creença en la unicitat de Déu en la religió musulmana . Mostrant un sol dit d'aquesta manera, els militants generalment expressen la seva dedicació a aquesta ideologia, alguns dels principis subjacents de la qual exigeixen la destrucció d'Occident.

Una altra il·lustració recent del director editorial de 'Charlie Hebdo', Stéphane Charbonnier, conegut professionalment com 'Charb', mostra a un home barbut amb una arma a l'espatlla fent el mateix gest. El text que l'acompanya diu: "Encara no hi ha atac a França?" seguit de "Espera, podem presentar els nostres desitjos fins a finals de gener".

Segons una font policial, en entrar a la sala de redacció, els tiradors presumptament van cridar "On està Charb?"

CONDEMNA A MORT D'UN FARMACÈUTIC


La burocràcia ha condemnat a mort a un farmacèutic de Torreforta. La nit de Nadal un farmacèutic de 76 anys d¡aquesta localitat va patir un infart. Després de no ser atès a Tarragona, va ser traslladat a Barcelona i va morir pel camí, a prop del Vendrell. Des de l'associació «Mare Terra» han denunciat públicament el cas i asseguren que demanaran explicacions als Serveis Territorials de Salut i al seu delegat, Josep Mercadé. La unitat d'Hemodinàmica està oberta actualment els 365 dies de l'any de vuit del matí a vuit del vespre, però després traslladen tots els pacients a Barcelona.

Precisament, tant l'entitat com els sindicats i el Grup de Treball en defensa de la Sanitat Pública han reclamat contínuament l'atenció a aquest tipus de patologies les 24 hores de l'any a l'Hospital Joan XXIII i fa tan sols un mes van presentar més de deu mil signatures que avalaven aquesta demanda. 
Segons fonts consultades per TarragonaDiari, el pacient va dirigir-se a Urgències a les 19:05h, on va ser atès per l'equip i on se li va diagnosticar infart amb elevació de ST. L'operació que caldria haver-li fet hauria durat més d'una hora, per la qual cosa van decidir traslladar-lo al centre de referència de després de les vuit del vespre, l'Hospital de Bellvitge, a Barcelona.

Segons les mateixes fonts, l'home hauria tingut una segona aturada cardíaca mentre el transportaven a l'ambulància medicalitzada del SEM, per la qual cosa van haver-lo de tornar a entrar a Urgències i estabilitzar-lo. Un cop fet, i sense possibilitats de viatjar en helicòpter perquè la foscor impedeix la visibilitat, van insistir en el trasllat i va ser enviat juntament amb un metge i un infermer a Bellvitge, a les 21:50h, dues hores i quaranta-cinc minuts després. Encara queda per saber, doncs, per què no es va allargar l'horari de la unitat en base a l'estat tan greu en què es trobava l'home, patint dues aturades en tants pocs minuts, o per què es va insistir en enviar-lo a Bellvitge si era previsible la seva mort en el camí. El temps recomanat per l'atenció correcta als pacients d'hemodinàmica és de 120 minuts des del diagnòstic. De moment, la Conselleria de Salut de la Generalitat ha declinat fer declaracions sobre aquest assumpte, tot i que la gerència de la Regió Sanitària de Tarragona ha convocat una roda de premsa a les 12.00 hores d'aquest dimecres per abordar aquest assumpte.
Que importa ja el que puguin dir per justificar-se, la medicina ha complert amb la seva últimament més important tasca, carregar-se el màxim possible dels seus clients, legalment, clar, o això, o drogar-los a base de pastilles. I se de que parlo, a la USU del Parc Taulí, el dia 24 de Desembre un metge de guardia ben ensinistrat per en Boi, va donar l'alta al pare quan estava a 83 d'oxìgen (segons ell, estava bé), em vaig quadrar i va cambiar de parer i me'l va enviar a l'Hospital de Catalunya d'on ha sortit avui en perfectes condicions dintre de la seva edat. Clar que a l'Hospital General de Catalunya cobren cada dia pels pacients que tenen ingressats amb el concert amb la Seguretat Social 'SS', mentre que a la seguretat Social la feina que tenen per cobrar i estan saturats de pacients, almenys al Parc Taulí.

UN GREU I SAGNANT PROBLEMA


Ja ho havia avisat en més d'un escrit. hi ha un enemic, un vell nou enemic, de fet el de sempre, contra el que no podem lluitar, contra el que no valen els ejercits convencionals ni les forces de seguretat, un enemic disposat a morir per matar, i que ens pot atacar quan vol i allí on vol; l'altre dia a Dijon, el noi de la comissaria de Joué-lès-Tours, i avui l'atemptat a la revista satírica Charlie Hebdo. 
Comença a ser preocupant tot aquest moviment islamista al cor d'Europa, i es miri com es miri, nomès hi ha una solució, s'ha d'expulsar a tots els àrabs d'Europa. no en pot quedar ni un, aÍllats al seu terriroti és on han d'estar, i a la recíproca els europeus ja es poden començar a oblidar de visitar qualsevol d'aquests països. Per suposat els primers que s'han d¡expulsar són els de Qatar, els principals terroristes i fer-ho acceptant les conseqüencies que comporta. O aixó, o tenim un greu i sagnant problema, dia a dia, ciutat a ciutat, poble a poble, Ja que no podem lluitar contra aquest enemic, aïllem-lo, a veure si en el seu territori es consumeix en la seva pròpia i fanàtica intolerància.

EL MEU REGAL DE REIS


M'agrada el dia de Reis,  i no per la cel·lebracio de la festivitat o bestiesa que pot dur fins i tot a la mort inùtil i estùpida d'algu que intenta collir caramels a la cavalcada reial, o la mort d'un noi de 20 anys que feia de rei negre en bolcar la seva carrossa a Nijar, perquè el noi, feia de rei negre, no era el rei negre. 
No és per això què m'agrada el dia de reis, m'agrada perquè és l'ùnic dia de les festes de Nadal en que a casa, els tinc a tots asseguts a la taula (bé, avui faltava el pare amb qui estic ara a l'Hospital), car per Nadal, Sant Esteve o fi d'any estem més o menys escampays. Però el dia de reis no, totes les ovelles tornen al corral, i és aquest un dia sense presses, de llarga sobretaula i menjar i beure abundós (hi ha qui s'ha empassat una ampolla sencera de Lambrusco - no diré noms,- i una altre s'ha carregat un extríssim Bach semi dolç amb la meva ajuda. Els dàtils amb beicon i ametlla ha estat cosa de tres: la Vane, la Txell i Jo; prunes i pinyons és territori reservat de l'Abel i meu, i el pollastre de Palau rostit i el conill amb bolets cosa de tots i dinar per demà, que sempre en sobra. 
Els canapés i els tortells de reis els he anat a buscar a primera hora del matí al Forn Sant Jordi de Granollers com cada any, boníssims i acabats de fer, i el xampany no hi ha hagut més remei que fos brut en haver-hi un error meu a l'hora de posar-lo a la nevera, o sia que no era xampany semi-sec com ha de ser i és de justicia, era aquella cosa rara dita o nomenada o mal nomenada cava brut, a qui tinc declarat el meu particular boicot. 
A les sis de la tarda els he deixat a taula esvalotats jugant a no sé quin joc de taula, i li he dut un tros de tortell de reis al pare que prou de gust se l'ha cruspit, abans però, he omplert el rentaplats, de manera que a la Nuri nomès li caldrà apretar el botonet per netejar-los, encara que li queda la resta d'una casa arrassada per les hordes familiars.
Però demà serà un altre dia, i un bon dia, si no hi ha res de nou, pel matí em podré endur el pare a casa, i aquest serà el millor regal de reis que hauré tingut en molts anys, encara que sigui un dia després.
més...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

DIGITALS
B L O C S
COMENTARIS
-