Ángel Máñez, un conegut de la víctima, ha explicat als micròfons d'À Punt que no era la primera vegada que intentaven desnonar la víctima: "L'havien intentat fer fora, ja moltes vegades. I ja ho havia anunciat moltes voltes, que abans que el fessin fora de casa, ell faria el que fos. No treballava, cobrava una pensió de molt pocs diners, 300 euros. No podia pagar". La víctima tenia ordres de desnonament des de feia anys i rebia assistència econòmica i psicològica dels serveis socials de l'Ajuntament, així com del centre de la salut, en presentar greus problemes de salut.
L'home de 54 anys no era un okupa, però ha estat desnonat amb més facilitat que si ho fos. Sembla que els bancs, que són els propietaris que tenen més habitatges ocupats, dels que, per cert, no paguen cap impost ni les despeses de la comunitat, tenen més fàcil desnonar a un propietari que no pot pagar la hipoteca que als okupes.
Un home de 54 anys s'ha suïcidat a Paiporta, llançant-se al buit pel balcó d'un quart pis, just el dia que l'anaven a desnonar, i aquesta és una mort que es podia haver evitat. La campanya de les municipals ha reactivat el tema de les ocupacions, quan hauria de ser un àmbit per debatre idees, no per generar baralles de carrer, però la misèria moral dels nostres politiquets ha fet que s'embranquessin en el debat a veure qui recollia més fruits de l'assumpte. És el jorn dels miserables de cada precampanya electoral.
Caldria refrescar-los la memòria, i recordar respecte a l'okupació d'habitatges aliens és que és una pràctica que vulnera els drets de la propietat, encara que molt estesa: a Catalunya es van donar 7.168 casos el 2021, el 42% dels registrats a tota Espanya. És cert que la majoria d'ocasions dona resposta a les mancances de l'habitatge de determinats col·lectius. El tercer, que és una qüestió seriosa i no s'ha d'utilitzar com a arma llancívola en vigílies electorals. Els ànims ja estan massa encesos. En dies recents hem assistit a un inquietant aferrissament. Partits amb poques possibilitats a les eleccions han tret massa pit, com si per aquesta via poguessin aconseguir grans progressos.
Empreses particulars que operen al sector de la desocupació exhibeixen arrogància. I alguns okupes mostren una actitud desafiant, malgrat la nul·la base legal de la seva posició. Cap d'aquestes actituds no anuncia res de bo. El de l'habitatge és un problema greu, que requereix esforç i sensatesa. Ni les solucions unilaterals no són aconsellables ni el dret a l'habitatge justifica l'ocupació. A veure si amb els cent mil pisos de Sant Lluís de Sánchez s'acaba amb l'ocupació, encara que dubto de totes dues coses, dels pisos i de la fi de l'ocupació.
Un home de 54 anys s'ha suïcidat a Paiporta llançant-se al buit pel balcó d'un quart pis, just el dia que l'anaven a desnonar. La pregunta és: qui l'hi ha donat l'empenta. Descansi en pau.
