D'OKUPES I OCUPES 11.5.23

Gairebé la meitat de les llars espanyoles que viuen de lloguer es troben en risc de pobresa o d'exclusió social. No ho diu Càritas, ni la Creu Roja, ni cap lloable institució que lluita pels drets dels més desafavorits. Ho diu un informe del Banc d'Espanya que remata assenyalant que aquesta dada situa Espanya al capdamunt d'una hipotètica classificació europea d'inquilins amb més perill d'exclusió social. Vagi això per davant per entendre que alguns veïns titllats d'okupes (amb k) són gent que ho està passant molt malament i que l'Administració no s'hauria de posar de perfil i deixar que el lliure mercat marqués les regles del joc. Ja fa molt de temps que el tema de l'habitatge s'hauria d'haver abordat de manera rigorosa per facilitar que els més desafavorits, especialment els joves, hi poguessin accedir amb menys dificultats que les que troben avui dia.

Dit això, és un error la generalització que han comès alguns partits d'esquerra de voler presentar tots els ocupes (amb c) com a gent pobra i sense recursos a qui no li han deixat cap altra opció que entrar per força en un immoble. Hi ha tres tipos d'ocupes: els de pistola, els de maria i els necessitats. Fins i tot alguna branca juvenil incentiva i dona instruccions per com s'ha d'ocupar un habitatge. Per això, algunes de les okupacions que s'han fet aquests darrers anys i que han gaudit de permissivitat institucional mai no s'haurien d'haver produït i, tampoc, propagar-se en el temps. El govern municipal d'Ada Colau, per exemple, va acceptar que els usurpadors que van entrar a l'edifici de l'Escola Massana de Barcelona es poguessin quedar a aquesta seu. Se'ls va oferir vuit anys de cessió, però ara els okupes demanen que siguin 50, com explicava ahir Luis Benvenuty a la Vanguardia. I aquí rau el problema.

La campanya electoral que comença aquesta nit coincideix amb la polèmica que s'ha suscitat al barri de la Bonanova barceloní per l'okupació de dos edificis. A l'espera d'una ordre judicial que no arriba, el malestar lògic dels veïns està sent mediatitzat per algunes formacions polítiques de dretes per portar l'aigua al molí. Al final, els uns i els altres utilitzen aquestes okupacions per al seu propi interès. Cada vot estarà molt renyit aquest proper 28-M i qualsevol excusa és bona per guanyar-ho. La causa dels okupes portarà cua. Veure'm que passa aquest ranvespre amb la manifestació prevista a les 7, de moment, sembla que els de Desokupa s'han fet enrere.

UN HOME DE 54 ANYS S'HA LLANÇAT AL BUIT 10.5.23

Un home de 54 anys s'ha suïcidat a Paiporta, llançant-se al buit pel balcó d'un quart pis, just el dia que l'anàven a desnonar, segons han avançat els informatius d'À Punt. El tràgic succés ha tingut lloc al carrer d'Albal de la població de l'Horta Sud. En el moment del suïcidi hi havia la comitiva judicial, efectius de bombers i agents de la Policia Local. Un equip del SAMU ha intentat reanimar l'home sense èxit.

Ángel Máñez, un conegut de la víctima, ha explicat als micròfons d'À Punt que no era la primera vegada que intentaven desnonar la víctima: "L'havien intentat fer fora, ja moltes vegades. I ja ho havia anunciat moltes voltes, que abans que el fessin fora de casa, ell faria el que fos. No treballava, cobrava una pensió de molt pocs diners, 300 euros. No podia pagar". La víctima tenia ordres de desnonament des de feia anys i rebia assistència econòmica i psicològica dels serveis socials de l'Ajuntament, així com del centre de la salut, en presentar greus problemes de salut.

L'home de 54 anys no era un okupa, però ha estat desnonat amb més facilitat que si ho fos. Sembla que els bancs, que són els propietaris que tenen més habitatges ocupats, dels que, per cert, no paguen cap impost ni les despeses de la comunitat, tenen més fàcil desnonar a un propietari que no pot pagar la hipoteca que als okupes.

Un home de 54 anys s'ha suïcidat a Paiporta, llançant-se al buit pel balcó d'un quart pis, just el dia que l'anaven a desnonar, i aquesta és una mort que es podia haver evitat. La campanya de les municipals ha reactivat el tema de les ocupacions, quan hauria de ser un àmbit per debatre idees, no per generar baralles de carrer, però la misèria moral dels nostres politiquets ha fet que s'embranquessin en el debat a veure qui recollia més fruits de l'assumpte. És el jorn dels miserables de cada precampanya electoral.

Caldria refrescar-los la memòria, i recordar respecte a l'okupació d'habitatges aliens és que és una pràctica que vulnera els drets de la propietat, encara que molt estesa: a Catalunya es van donar 7.168 casos el 2021, el 42% dels registrats a tota Espanya. És cert que la majoria d'ocasions dona resposta a les mancances de l'habitatge de determinats col·lectius. El tercer, que és una qüestió seriosa i no s'ha d'utilitzar com a arma llancívola en vigílies electorals. Els ànims ja estan massa encesos. En dies recents hem assistit a un inquietant aferrissament. Partits amb poques possibilitats a les eleccions han tret massa pit, com si per aquesta via poguessin aconseguir grans progressos.

Empreses particulars que operen al sector de la desocupació exhibeixen arrogància. I alguns okupes mostren una actitud desafiant, malgrat la nul·la base legal de la seva posició. Cap d'aquestes actituds no anuncia res de bo. El de l'habitatge és un problema greu, que requereix esforç i sensatesa. Ni les solucions unilaterals no són aconsellables ni el dret a l'habitatge justifica l'ocupació. A veure si amb els cent mil pisos de Sant Lluís de Sánchez s'acaba amb l'ocupació, encara que dubto de totes dues coses, dels pisos i de la fi de l'ocupació.

Un home de 54 anys s'ha suïcidat a Paiporta llançant-se al buit pel balcó d'un quart pis, just el dia que l'anaven a desnonar. La pregunta és: qui l'hi ha donat l'empenta. Descansi en pau.