Emulant al gran comunicador? Josep Cuni, el títol de l'escrit és: vacunes. SI, vacunes. NO. La monja benedictina, Teresa Forcades, ha defensat els pares que no vacunen els seus fills, com els del nen d'Olot amb diftèria, i ha criticat que l'Agència de Salut Pública de Catalunya els "discrimini" per la seva decisió.
En declaració a Europa Press, Forcades ha demanat "respecte absolut per aquests pares, perquè les vacunes estan en mans d'unes empreses que l'únic que volen és fer negoci". A més, ha remarcat que la vacuna contra la diftèria té una efectivitat del 95% i per tant el 5% dels nens no està immunitzat. En aquest sentit, ha recordat que els nens que no han rebut cap dosi per elecció dels seus progenitors ronda el 3%, una xifra inferior als no immunitzats que han estat vacunats.
Forcades també justifica que "els vacunats es beneficien dels no vacunats, als quals no s'ha de percebre com a perillosos, sinó al contrari", ja que ajuden a fer que els bacteris segueixin circulant i que els vacunats mantinguin un bon nivell d'immunització.
Per a Forcades, les autoritats sanitàries catalanes "han creat confrontació al carrer" per haver demanat a tots els ciutadans que es vacunin després del cas del nen d'Olot, i han contribuït a fer que els pares que opten per no fer-ho se sentin culpables, segons declaracions a Europa Press que va repetir aquest dijous al programa ".Cat" de TV3.
"Hi ha pares que prefereixen córrer el risc que el seu fill es mori que no que quedi amb una malaltia degenerativa per intoxicació de cúmul de vacunes, i cal respectar-ho", ha conclòs la monja benedictina.
I és que aqui entrem en un terreny molt lliscós, vacunar-se, o no vacunar-se, i de tot o de res; hi ha vacunes efectives? altres que no ho són gaire i fins i tot algunes que no ho són gens, però s'ha d'anar en compte amb aquestes postures progresistes perquè hi ha en joc la vida de la mainada en molts casos, com s'ha vist en el cas de diftèria a Olot. Si hi haguès honestedad (que no n'hi ha) en la classe mèdica, ja serien ells qui ens dirien quines vacunes realment s'han de administrar i quines no cal, però aqui estem en el meravellós món de les comissions, teles de plasma i viatges al Carib (això no es pot negar), els pacients hem de fer de conillets d'indies sovint a veure que passa amb tal o qual medicament, per què d'això es tracte, i que ningú s'enganyi.
Un amic ja traspassat, estaba de director en un hospital de Terrassa, va reduïr a 300 els medicaments a usar, en comptes de la barbatitat anterior, doncs bé, les farmaceutiques se'l varen petar, perquè són les que manen, així de clar. No varen parar fins que varen aconseguir que fos destituit.
El negoci és obscé, brut i llefiscos però és un negoci que també aporta moltes coses positives, com les vacunes, que algunes - i aqui que ningú s'enganyi - han salvat i estan salvant cada dia, moltes vides d'infants i més grans.
Compte doncs, amb les postures tipus Forcades que sovintegen últimament, sense oblidar casos con el d'Andrew Wakefield, I ÉS QUE JA NO SAPS DE QUI T'HAS DE REFIAR. Amb tot el nefast bagatge que arrosseguen, les vacunes, són en molts cassos necessàries, encara que a hom, com a molta gent, no li acabin de fer el pes. Dit aixo, d'aqui, a no administrar-les a la mainada, compte, que estem parlant de salut i de vida....
