<STRONG>AIXÒ S'ENSORRA</STRONG> - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
<STRONG>AIXÒ S'ENSORRA</STRONG>

AIXÒ S'ENSORRA

Share This

Esto se hunde (The rising damp) és una serie británica dels anys 60, amb un àcid Rupert Rigsby (Leonard Rossiter) que tenía llogades habitacions a gent que li queia fatal, un joven melenut i un negre eren els fixes. Rigsby era un individu garrepa fins la sacietat, a banda de racista, vaja! un tipus menyspreable. 
Al Partido popular tenen uns quants Rupert Rigsby dirigint les rendes d'aquest caos que és Espanya, i, mica en mica, millor dit, de cop, avui, han perdut uns quants aJuntaments emblemàtics, com Madrid, Valencia, Valladolid, Badalona i altres, ajuntaments que han deixat en el cas de València amb molt poca elegancia; si deia l'altre dia que Trias havia estat tot un senyor, Rita Barberà se n'ha anat comportant-se com el que és, una taujana, una peixetera, una garrula que no val ni per a ser presidenta de la seva escala. En el moment del seu adèu, aquest embalum maleducat, s'ha retratat ben retratada com el que és.... res, una fallera a punt de la cremá.........., al caloret del verano. Adèu i fins mai.

4 comentaris:

  1. Lamentable, però no sorprenent.
    Deu ser l'única alcaldessa -alcalde- que no ha anat a fer lliurament de la vareta mágica al seu successor?
    I això que en altres temps fou la musa de l'humor: http://blocs.mesvilaweb.cat/Lluis_Patraix/?p=268954

    ResponElimina
  2. no és gran cosa més que una barroera maleducada.

    ResponElimina
  3. Si MIQUEL, mala gent que ha fet molt de mal a València. NO SE S T'HAS llegit la trilogia de Ferrant Torrent sobe la política valenciana pepera i no pepera, té la recomano.

    ferran Torrent va rebre el guardó de la crítica de Serra d'Or per Societat Limitada (2000) amb la qual començà una anàlisi sobre la València actual, continuada amb Espècies protegides (2003). La trilogia finalitza amb Judici Final (2006). Societat limitada mostra els aspectes tèrbols del finançament dels partits polítics, les maniobres a l'ombra dels qui ocupen el poder, l'especulació sagnant dels constructors i la destrucció d'espais naturals que en resulta a un món sense escrúpols. A Espècies protegides utilitza de nou la figura de Juan Lloris, un empresari de la construcció que vol convertir-se en personatge social a través de la política i del futbol, per a continuar disseccionant amb precisió de cirurgià l'època actual. A Judici Final, a més d'antics personatges, un exmilitant de l'IRA entrarà en escena. Només Socis (2008) es podria considerar la continuadora de l'abans esmentada trilogia.

    ResponElimina

.