MATRIA

 


Yolanda Díaz ha recuperat el concepte 'matria', en una aposta clara per substituir aquest vocable pel de pàtria, el que ha provocat fortes crítiques de sectors de la dreta. No obstant això, la idea recuperada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball no és un neologisme o una ocurrència sense arrel històrica.

"La matria és una cosa que té cura, que tracta per igual a totes les parts, que no discrimina ningú perquè parli una llengua determinada fonamentada en alguna cosa que em construeix a mi mateixa que és el diàleg". Díaz, en un col·loqui a la Setmana Negra de Gijón, va enarborar la setmana passada la tornada a la 'matria', una paraula utilitzada per multitud d'intel·lectuals, emprada en el castellà del segle XVII i atribuïa a Plutarc de Queronea, l'historiador grec.

Per respondre a les crítiques, la mateixa Díaz no va dubtar a recordar el concepte de 'Matria Europa' que va encunyar Edgar Morin. "Matria també apareix en els textos d'Unamuno, Borges, Virginia Woolf o Julia Kristeva, els que ens parlaven d'un espai que no té res a veure amb la terra de naixement, ni amb l'Estat, sinó amb un lloc interior en el qual crear un lloc propi ", subratlla Díaz, insistint en el seu desig perquè es comencés a abandonar la" càrrega pesada "del concepte pàtria.

"Matria Europa, dicía Edgar Morin. Matria tamén nos textos de Unamuno, Borges, Virginia Woolf ou Julia Kristeva, que nos falou dun espazo que non ten que ver coa terra de nacemento, nin co Estado, senón cun lugar interior no que crear un cuarto propio. Esa é e será a nosa matria"

Encara que no figura en el diccionari de la RAE, és un terme habitual en els camps de l'antropologia i la igualtat de gènere. A França també hi ha casos centenaris d'aquest ús, encara que convé ressaltar que no és equivalent a l'anglosaxona 'Motherland', que es tradueix directament com a pàtria ja que en aquest idioma els substantius no tenen gènere. Això no priva que la caterva de haters desencadenats de la xarxa se li hagi tirat a sobre, criticant-la i rient-se d'ella des de la seva ignorància supina, o per ventura la Mare Pàtria no és Matria. Ai senyor, que ignorant a posta és la dreta espanyola rància, ignorant i insolent.

Ja ho deia Gil de Biedma:  

De todas las historias de la Historia
la más triste sin duda es la de España,
porque termina mal. Como si el hombre,
harto ya de luchar con sus demonios,
quisiera terminar con esa historia
de ese país de todos los demonios.

A menudo he pensado en esos hombres,
a menudo he pensado en la pobreza
de este país de todos los demonios.
Y a menudo he pensado en otra historia
distinta y menos triste; en otra España,
en donde ya no cuenten los demonios.

Pido que España expulse a esos demonios.
Que sea el hombre el dueño de su historia.
De todas las historias de la Historia
la más triste sin duda es la de España.


OFICINA ESPANYOLA DE LA BICICLETA



No és broma. Existeix. La surrealista notícia la publiquen diversos mitjans entre ells moncloa.com. Ningú qüestiona que això de Toni Cantó sigui un xiringuito, però tampoc que el PSOE és un partit expert en crear oficines a mida d'"amiguets" perquè cobrin un salari públic per activitats curioses. El xiringuito més surrealista pertany al Ministeri de Transports de José Luis Ábalos i es diu Oficina Espanyola de la Bicicleta. No és que el PSOE ho creés com ocurrència després d'una nit de cerveses, sinó que fins i tot des del Congrés dels Diputats pressionen l'Executiu perquè ho crei com més aviat millor. "Instem el Govern a que a través del Ministeri de Transports es crei l'Oficina Espanyola de la Bicicleta, dotant-la dels mitjans adequats per al seu funcionament". Després d'escoltar això, l'Oficina de l'Espanyol de Toni Cantó sona fins i tot a més útil.

Segons el PSOE, aquesta ocurrència no és un xiringuito. És una necessitat absolutament imperiosa. Per als socialistes, la bicicleta és el transport de el futur que cal impulsar a les ciutats perquè no contamina i és beneficiósa per a la salut, de manera que volen crear a l'empara d'Ábalos una oficina que es dediqui només a fomentar l'ús de la bicicleta. La tasca de l'Oficina Espanyola de la Bicicleta és la de potenciar l'ús de la bicicleta. Sobre el nombre de "endollats" que estaran en aquest xiringuito no s'ha parlat res. I sobre el cost que suposarà tenir a una bateria de socialistes recordant que el millor que pots fer a la capital ia les grans ciutats és fer servir la bicicleta com a mitjà de transport, tampoc hi ha dades. Ara bé, que el director d'aquesta oficina cobrarà un sou similar al de Cantó (pagat, per descomptat, per tots i cadascun dels espanyols), que ronda els 75.000 euros anuals.

Algun il·lustrat es preguntarà a si mateix que per què aquests diners no s'ho gasten en fer carrils bici per les principals ciutats o fins i tot en ajudes per a la compra de bicicletes. Però el que es pregunta el PSOE és per què no s'ha instaurat ja el xiringuito de la bicicleta. "Instem el Govern a que a través del @mitmagob es creu l'Oficina Espanyola de la Bicicleta, dotant-la dels mitjans adequats per al seu funcionament. Hem registrat una PNL per al seu debat a la Comissió de Seguretat Viària ", ha assegurat al juny el grup parlamentari socialista. La idea és impulsar iniciatives per a l'ús de la bicicleta. Sense més.

Es parla de l'ús de la bicicleta, de l'ecologia, de promoure iniciatives, de la mobilitat sostenible, de la salut ... i de tot tipus de bones paraules que vénen de l'ús d'aquest mitjà de transport. També es deixa caure la idea de seguretat urbana, d'inversions en infraestructures per mobilitat i en definitiva de tot el que se'ls passi pel cap per justificar la creació d'aquesta oficina que intentaria mitjançant la despesa de diners públics que els ajuntaments i les comunitats autònomes es gastessin més diners públics en construir infraestructures per utilitzar la bicicleta.

Resumint, l'Oficina Espanyol de la Bicicleta té com a objectiu promoure l'ús de la bicicleta i impulsar iniciatives (convencent consistoris i altres comunitats) que gastin diners perquè comprar-se una bicicleta sigui alguna cosa atractiu. És una cosa semblant a l'Oficina de l'Espanyol, només que aquesta vegada no asseguren que la idea és convertir Madrid, o a Espanya en aquest cas, al país mundial de la bicicleta (anem una mica tard per això). El que no s'especifica és quantes persones treballarien en aquesta oficina i què salaris tindran.

Efectivament, en això se'n van els nostres impostos. Quan la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha defensat a l'Assemblea el fitxatge de Toni Cantó com a director de l'Oficina de l'Espanyol (que no oblidem que té com a objectiu convertir Madrid en la capital de l'espanyol, títol que ara ha de tenir Riga ulls de més d'un madrileny) criticant els xiringuitos de l'esquerra. I per descomptat, la seva ponència ha estat prou brillant com per humiliar els socialistes que es porten les mans al cap per la creació d'aquesta Oficina però no ho fan quan el seu propi partit crea un xiringuito per motivar els espanyols perquè vagin amb bicicleta.

La resposta ha estat molt aplaudida pel PP. La veritat és que el Govern de Pere Sánchez és el més pesat per a l'administració pública. Les arques es buiden per la duplicitat de milers de competències i per la creació de ministeris com si fossin cartes. Un d'Igualtat, un altre de Consum, un altre d'Universitats a el marge d'el d'Educació i així fins a arribar als 18 ministeris i quatre vicepresidències que tenen un cost aproximat per als espanyols de 80 milions d'euros. Gairebé res. Cal no oblidar que són 80 milions pagats entre ministres, assessors, directors de gabinet i tot el que se'ls acudeixi per colar per la porta del darrere de l'administració pública a càrrecs de confiança. El gest d'Ayuso amb Cantó ha estat criticat, però la seva resposta a l'esquerra ha vingut que ni pintat a el grup popular.

El tema dóna molt de si, ja em veig a venir un altre xiringuito en breus dies: "Oficina espanyola de l'patinet elèctric" i així pot crear-se més xiringuitos amb el monopatí, el segway (bé, aquest poc futur té) i algun més com per exemple la "Oficina espanyola dels drones", encara que aquesta potser si seria necessària, ara que comencem a tenir drones en què poden volar els homínids.

En el fons aquests dos són com els amants de Terol, ximple ella i ximple ell. Encara que els ximples som nosaltres, els ciutadans que consentim que es creïn aquests xiringuitos per a ús i gaudi d'uns quants pocavergonyes de tots dos partits. Compte però, que encara hi ha esperança, Ábalos 'se subió a un ciruelo', i ja no pinta res. Si!, ja se que el recolocaran en un lloc o altre, però potser aquesta Oficina de la bici quedarà en stand by. O no! ja es veurà.

más...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

B L O C S
COMENTARIS
-