Yolanda Díaz ha recuperat el concepte 'matria', en una aposta clara per substituir aquest vocable pel de pàtria, el que ha provocat fortes crítiques de sectors de la dreta. No obstant això, la idea recuperada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball no és un neologisme o una ocurrència sense arrel històrica.

"La matria és una cosa que té cura, que tracta per igual a totes les parts, que no discrimina ningú perquè parli una llengua determinada fonamentada en alguna cosa que em construeix a mi mateixa que és el diàleg". Díaz, en un col·loqui a la Setmana Negra de Gijón, va enarborar la setmana passada la tornada a la 'matria', una paraula utilitzada per multitud d'intel·lectuals, emprada en el castellà del segle XVII i atribuïa a Plutarc de Queronea, l'historiador grec.

Per respondre a les crítiques, la mateixa Díaz no va dubtar a recordar el concepte de 'Matria Europa' que va encunyar Edgar Morin. "Matria també apareix en els textos d'Unamuno, Borges, Virginia Woolf o Julia Kristeva, els que ens parlaven d'un espai que no té res a veure amb la terra de naixement, ni amb l'Estat, sinó amb un lloc interior en el qual crear un lloc propi ", subratlla Díaz, insistint en el seu desig perquè es comencés a abandonar la" càrrega pesada "del concepte pàtria.

"Matria Europa, dicía Edgar Morin. Matria tamén nos textos de Unamuno, Borges, Virginia Woolf ou Julia Kristeva, que nos falou dun espazo que non ten que ver coa terra de nacemento, nin co Estado, senón cun lugar interior no que crear un cuarto propio. Esa é e será a nosa matria"

Encara que no figura en el diccionari de la RAE, és un terme habitual en els camps de l'antropologia i la igualtat de gènere. A França també hi ha casos centenaris d'aquest ús, encara que convé ressaltar que no és equivalent a l'anglosaxona 'Motherland', que es tradueix directament com a pàtria ja que en aquest idioma els substantius no tenen gènere. Això no priva que la caterva de haters desencadenats de la xarxa se li hagi tirat a sobre, criticant-la i rient-se d'ella des de la seva ignorància supina, o per ventura la Mare Pàtria no és Matria. Ai senyor, que ignorant a posta és la dreta espanyola rància, ignorant i insolent.

Ja ho deia Gil de Biedma:  

De todas las historias de la Historia
la más triste sin duda es la de España,
porque termina mal. Como si el hombre,
harto ya de luchar con sus demonios,
quisiera terminar con esa historia
de ese país de todos los demonios.

A menudo he pensado en esos hombres,
a menudo he pensado en la pobreza
de este país de todos los demonios.
Y a menudo he pensado en otra historia
distinta y menos triste; en otra España,
en donde ya no cuenten los demonios.

Pido que España expulse a esos demonios.
Que sea el hombre el dueño de su historia.
De todas las historias de la Historia
la más triste sin duda es la de España.