SABADELL, TERRA DE SENGLARS

 Apareixen diversos porcs senglars passejant pels carrers de Sabadell. Es van veure a diferents punts de la ciutat aquest dilluns, al voltant de zones de deixalles. Jan Cañadell Puigmartí a DS.

Incertesa a Sabadell per l'aparició de diversos porcs senglars passejant pels carrers de la ciutat. Segons apunten diferents veïns de la ciutat, dilluns passat a la nit es van veure alguns exemplars d'aquests porcins i ha preocupat alguns sabadellencs que van ser sorpresos pels animals. En plena onada de pesta porcina africana, que ha augmentat l'alerta dels qui se n'han trobat al voltant de les zones de deixalles, els vídeos mostren alguns exemplars remenant contenidors i desplaçant-se tranquil·lament per diferents carrers i places de la ciutat. Concretament, les imatges enregistrades, totes elles de nit, demostren la presència d'aquests animals a la plaça de Clara Campoamor, a la plaça de la Sardana –davant de Fira Sabadell– o a la Gran Via. 

Aquest fet ha reobert el debat sobre la convivència entre la fauna salvatge i els nuclis urbans en un moment que aquests animals són en boca de tothom. Des de l’Ajuntament de Sabadell, indiquen que la Policia Municipal és l'òrgan intermediari amb els agents rurals per controlar la presència dels animals a la ciutat i assegurar la zona al seu voltant, en cas que sigui necessari. A part, han aprofitat per recordar que si entren a la ciutat és, sovint, perquè hi troben menjar. Per aquest motiu volen fer una crida al civisme perquè no es deixin escombraries, deixalles ni restes de menjar a fora dels contenidors. En cas de detectar la presència d’aquests animals, es recomana avisar la Policia Municipal o els Agents Rurals.

El Ministeri d’Agricultura va confirmar dimarts passat deu casos més de senglars morts per pesta porcina africana dins del radi del primer focus detectat a la zona de Cerdanyola del Vallès. Amb aquests positius, sumat de darrer cas que es va trobar a Sant Cugat del Vallès, es confirma la presència de la malaltia en 27 animals silvestres des de l’inici del brot, que va esclatar el passat 28 de novembre. Segons va detallar el govern espanyol en un comunicat, es van analitzar més de 200 cadàvers d’animals trobats al medi natural o a carreteres i vies ferroviàries de la zona infectada que van resultar negatius. A part, divendres passat es va dur a terme un escorcoll al laboratori IRTA-CReSA que va durar catorze hores, però Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va assegurar que "no hi ha cap evidència que digui que el virus pot sortir del laboratori" i que és "adequat i segur". DIARI DE SABADELL

La policia municipal ha tranquil·litzat a la ciutadania, entre els senglars visitants no hi havia Miguel Tellado ni Cuca Gamarra.

EL SILENCI DE JOBIM Y ZÉ

3 de septiembre de 1940 – 13 de abril de 2015

Una larga mesa de amigos, en el restorán Plataforma, era el refugio de Tom Jobim contra el sol del mediodía y el tumulto de las calles de Río de Janeiro.

Aquel mediodía, Tom se sentó aparte. En un rincón, se quedó tomando cerveza con Zé Fernando Balbi. Con él compartía el sombrero de paja, que lo usaban salteado, un día uno, al día siguiente el otro, y también compartían algunas cosas más.

–No –dijo Tom, cuando alguien se arrimó–. Estoy en una conversa muy importante.

Y cuando se acercó otro amigo:

–Me vas a disculpar, pero nosotros tenemos mucho que hablar.

Y a otro:

–Perdón, pero aquí estamos discutiendo un asunto grave.

En ese rincón aparte, Tom y Zé Fernando no se dijeron ni una sola palabra. Zé Fernando estaba en un día muy jodido, uno de esos días que habría que arrancar del almanaque y expulsar de la memoria, y Tom lo acompañaba callando cervezas. Así estuvieron, música del silencio, desde el mediodía hasta el fin de la tarde.

Ya no quedaba nadie cuando se marcharon los dos, caminando despacito.

“El silencio”, de Eduardo Galeano
en Bocas del tiempo, 2004
descontexto.blogspot.com

SOMORT

El temps no corre a les nits de l'hospital, els segons semblen minuts, els minuts hores i les hores es transformen en inacabables nits i matinades. Tarda molt a tornar-se a fer de dia, un altre dia que precedirà a una altra nit igual a l'anterior. Tot està somort, gairebè ingràvid, menys la vida d'algú estimat, que lentament, tambè, s'apaga..... Per què no funciona gairebè mai la máquina del cafè?

DOS GERMANS MOLT PERILLOSOS

El barber que hi ha molt a la vora de casa i al qui hi anem amb el pare a tallar-nos els cabells, és marroqui i a més a més va a prendre el tallat o el cafè al bar del costat d'un que és de Bangla Desh. Conec ambdòs i que hom sàpiga no tenen cap cosi llunyà, o l'amic d'un cosí llunyà o l'amic d'un amic d'un cosí llunyà que pertanyi al moviment gihadista. No són doncs en cap manera, sospitosos de res ni perillosos per res.

Hi ha dos germans als qui en certa manera conec: un que fa el xitxarel·lo que és tot el que dona de si per l'Ajuntament de BCN, i l'altre que és Ministre de l'Interior de l'Estat Espanyol. Aquest si que són perillosos, un per curt de gambals i l'altre per integrista ultra catòlic, mentider i difamador compulsiu. Ambdós estàn malalts, sobretot d'estulticia, i no hi ha possibilitat de curació. 

Pel seu bé i sobretot pel nostre, haurien de ser rellevats ambdòs de tots els seus càrrecs públics, i retirats a un lloc segur on no puguin fer cap mal. 

Són un perill, un problema real amb el que hem d'anar molt en compte. Són ambdós intolerants actius i perillosos, molt perillosos, l'ùn per beneit, blai, beroi i bajaula i l'altre per ultra-radical catòlic, apostòlic i reumàtic mental.